Pujarem la tristesa dalt les golfes, llegirem i escriurem, perquè això és un blog de literatura pensat per a tots els alumnes de batxillerat de La Salle Manlleu i per a tots els lletraferits que ho vulguin. Animeu-vos, doncs, a participar-hi!
divendres, 27 de febrer del 2009
DES
retorçA’t cos, ara que de Mi ja no me’n sento, *******i no plOro per ningú. ****Avui que la caRn és podreix, i flameja la metralla, dins meu....
t'hi enganxaré un gomet.
ResponElimina(una butó a la felicitat..)
i perquè volem armes de destrucció massiva?
ResponEliminajo faig desaparèixer el DES
o potser només el VULL fer desaparèixer...
ResponEliminao ni això
jo si que vull una arma de destrucció massiva.
ResponEliminaCom sempre, les teves paraules ens fan pensar..
ResponEliminaTot i que un cor estigui trencat, pensa que sempre continuarà bategant
ResponEliminai que tard o d'hora trobaràs aquella persona que el torni ajuntar.
:)