dimecres, 21 d’octubre del 2009

És una cançó amb una lletra una mica melancòlica, i que a mi em porta molts record; espero que us agradi.


Trobarem a faltar el teu somriure. Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí. Però el record, de la vall on vas viure,no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada, ja no el solquen dolors ni treballs, i el vestit amarat de rosada és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,mira el riu i la vall que has deixat, i aquest cor, que ara guarda la pena tan amarga del teu comiat.
La vall del riu vermell
a

4 comentaris:

  1. estrella fugaç21 d’octubre del 2009, a les 16:50

    És molt bonic lira!
    aquesta cançó em porta molts records...

    ResponElimina
  2. Trista alegria21 d’octubre del 2009, a les 20:41

    gran cançó, realment impacta...

    ResponElimina
  3. Anònim21 d’octubre del 2009, a les 23:06

    és tope cumbaaaaa!!! tope de guitarra i foguera!!

    ResponElimina
  4. Nina22 d’octubre del 2009, a les 21:47

    ostres a mi em sona però no sé on l'he sentida... La lletra és molt bonica però, això si..

    ResponElimina