http://www.youtube.com/watch?v=GNhujnE4Y1c
A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
Penso que és una gran cançó i que s'ha de recordar de tant en tant.
DISFRUTEU-LA!
dilluns, 28 de desembre del 2009
dimecres, 23 de desembre del 2009
The host (La huesped): Stephenie Meyer
The host (L'hoste): Melanie Stryder es nega a desaparèixer. La terra ha estat envaïda per criatures que han pres el control de les ments dels humans en els quals s'allotgen, deixant els cossoa intactes, i la major part de la humanitat ha sucumbit. Wanderer, "l'anima" invasora que habita al cos de la Melanie, s'enfronta el repte de viiure dintre d'un humà: les emocions aclaparants, els records massa intensos, però hi ha una sola dificultat que wanderer no aconsegueix vèncer: l'anterior propietaria del seu cos lluita per retenir la possessió de la seva ment. Melanie inunda la ment de wanderer amb visions de l'home que estima, Jared, un humà que viu ocult, fins al punt que, incapaç de controlar els desitjos del seu cos, anhela a un home al que mai ha vist. Una sèrie de circumstàncies externes les converteixen en aliades molt al seu pesar i parteixen a la recerca de l'home que ambdues estimen.
Us recomanu aquest llibre que m'ha tingut enganxada des del principi, m'ha encantat i si no sabeu que lleguir, dons aqui ho teniu. Per mi Stephenie Meyer és una gran escriptora i d'ella també us recomano la saga de crepuscle.
Llibres que m'agraden
El caçador d'estels, Khaled Hosseini
Quan vaig acabar de llegir Mil sols esplèndids de Khaled Hosseini vaig pensar que no trigaria gaire a llegir-me el seu primer gran èxit, El caçador d’estels i la veritat és que només ha faltat que un de vosaltres me'l recomanés perquè me l’anés a comprar i el devorés en molt pocs dies. He tornat a plorar tant com ho vaig fer amb Mil sols esplèndids, perquè la història commou i emociona fins al final.
Khaled Hosseini amb aquesta novel·la ens transporta a l’Afganistan dels anys setanta per narrar-nos la vida de dos amics, un fill d’un home ric i poderós, i l’altre, fill d’un criat. L’amistat els uneix fins als dotze anys. Després, la seva vida canviarà i anirà per camins molt diferents que d’alguna manera s’hauran d’acabar tornant a trobar al cap dels anys.
Llegint la novel·la descobrim una història d’amistat, de traïció, de penediment i de redempció de la culpa, però també coneixem la història d’un poble que encara avui està en guerra, continua rebent tropes americanes i patint atemptats dia sí dia també.
Khaled Hosseini amb aquesta novel·la ens transporta a l’Afganistan dels anys setanta per narrar-nos la vida de dos amics, un fill d’un home ric i poderós, i l’altre, fill d’un criat. L’amistat els uneix fins als dotze anys. Després, la seva vida canviarà i anirà per camins molt diferents que d’alguna manera s’hauran d’acabar tornant a trobar al cap dels anys.
Llegint la novel·la descobrim una història d’amistat, de traïció, de penediment i de redempció de la culpa, però també coneixem la història d’un poble que encara avui està en guerra, continua rebent tropes americanes i patint atemptats dia sí dia també.
dimarts, 22 de desembre del 2009
tú...
La veritat és que no sé ben bé què estic escrivint, però tant sols vull recordar-te lo molt que t'estimo i lo molt que m'importes:)
Tot això nostre va començar aquell aquell dia de setembre, a dins a Xauxa, vam començar a parlar i a riure, recordes? i nosé, tu em miraves d'una manera diferent, i la veritat és que jo també. Tant sols vull que sàpigues que aquell dia va ser especial per mi, perquè a partir d'aquella nit, vam xerrar més i més. Aviat vaig començar a sentir coses que no havia sentit per ningu, una sensació estranya, crec que es deia amor.
La veritat no entenia perquè aquella necessitat de veure't era tan constant, no deixava de pensar en el nostre primer petó.
Saps? era el més maco que em podia passar mai. La gent diu que una relació, es algo, que si no ho saps sobreportar i no saps com actuar en cada moment, no sortirà del tot bé... Potser al primer més no va anar de tot bé, pro quan ens vam començar a veure més, no em diràs que a partir d'aquells dies, no van ser els millors de la teva vida. Perquè els meus si! I uf, si hagués d'explicar cada moment al teu costat... Són tants, pro tants... Com t'he dit sempre, cada un, te algo especial que el fa diferent dels altres, però tot i així, tots, TOTS, tenen algo en comú, i és que els vaig passar am tú:)
Ara tocaria dir-te que t’estimo, oi?! però es que aquesta paraula ja se m’està quedant curta, magradaria dir-te que ets lo mes macu que m’ha passat mai, que ets el millor que tinc, que només tu, amor, ets la raó per la cual m'aixeco cada matí amb un somriure dibuixat a la cara. (tu ho he dit molts cops, ho sé!) És tanta la necessitat de veure’t, d’abraçar-te, de poder fer-te petons, que ara per ara no m’imagino un món sense tu, sense la teva forma de mimar-me, d’aconsellar-me, d’abraçar-me ,d'estimar-me, d'animar-me, d'eixugar-me les llàgrimes, de treure'm somriures, de dir-me baixa, petita, "enana"... ets realment únic i especial per a mi!!
Mai havia pensat que una persona com tu es creuaria pel meu camí, però m’alegro moltíssim de que això hagi passat! Ets.. ets, continuu dient, per tercer cop, que no hi ha paraules per descriure lo gran que ets.
Encara que haguem passat per moments difícils t’haig de dir que, gràcies per estimar-me com només tu saps fer.
Sé que aquet amor, és per sempre, ho sé:)
T'estimo, i no hi ha més!!
Tot això nostre va començar aquell aquell dia de setembre, a dins a Xauxa, vam començar a parlar i a riure, recordes? i nosé, tu em miraves d'una manera diferent, i la veritat és que jo també. Tant sols vull que sàpigues que aquell dia va ser especial per mi, perquè a partir d'aquella nit, vam xerrar més i més. Aviat vaig començar a sentir coses que no havia sentit per ningu, una sensació estranya, crec que es deia amor.
La veritat no entenia perquè aquella necessitat de veure't era tan constant, no deixava de pensar en el nostre primer petó.
Saps? era el més maco que em podia passar mai. La gent diu que una relació, es algo, que si no ho saps sobreportar i no saps com actuar en cada moment, no sortirà del tot bé... Potser al primer més no va anar de tot bé, pro quan ens vam començar a veure més, no em diràs que a partir d'aquells dies, no van ser els millors de la teva vida. Perquè els meus si! I uf, si hagués d'explicar cada moment al teu costat... Són tants, pro tants... Com t'he dit sempre, cada un, te algo especial que el fa diferent dels altres, però tot i així, tots, TOTS, tenen algo en comú, i és que els vaig passar am tú:)
Ara tocaria dir-te que t’estimo, oi?! però es que aquesta paraula ja se m’està quedant curta, magradaria dir-te que ets lo mes macu que m’ha passat mai, que ets el millor que tinc, que només tu, amor, ets la raó per la cual m'aixeco cada matí amb un somriure dibuixat a la cara. (tu ho he dit molts cops, ho sé!) És tanta la necessitat de veure’t, d’abraçar-te, de poder fer-te petons, que ara per ara no m’imagino un món sense tu, sense la teva forma de mimar-me, d’aconsellar-me, d’abraçar-me ,d'estimar-me, d'animar-me, d'eixugar-me les llàgrimes, de treure'm somriures, de dir-me baixa, petita, "enana"... ets realment únic i especial per a mi!!
Mai havia pensat que una persona com tu es creuaria pel meu camí, però m’alegro moltíssim de que això hagi passat! Ets.. ets, continuu dient, per tercer cop, que no hi ha paraules per descriure lo gran que ets.
Encara que haguem passat per moments difícils t’haig de dir que, gràcies per estimar-me com només tu saps fer.
Sé que aquet amor, és per sempre, ho sé:)
T'estimo, i no hi ha més!!
dilluns, 21 de desembre del 2009
treNcAnt Distàncies Amb L'indesitjable
Aquest Nadal m’agradaria regalar somriures a la por
i dibuixar estrelles a tots els països que estan en guerra.
Aquest Nadal voldria fer-me amiga de la soledat
i rodar una comèdia per fer riure a la tristesa.
Faré un petó a la nit perquè m’estimi
enlloc d’enfosquir els meus dies
i abraçaré la ignorància perquè sàpiga que sóc aquí.
M’agradaria fer tantes coses aquest Nadal...
Per què no m’ajudes a fer el món més feliç?
Espero que tingueu tots unes BONES FESTES! =)
i dibuixar estrelles a tots els països que estan en guerra.
Aquest Nadal voldria fer-me amiga de la soledat
i rodar una comèdia per fer riure a la tristesa.
Faré un petó a la nit perquè m’estimi
enlloc d’enfosquir els meus dies
i abraçaré la ignorància perquè sàpiga que sóc aquí.
M’agradaria fer tantes coses aquest Nadal...
Per què no m’ajudes a fer el món més feliç?
Espero que tingueu tots unes BONES FESTES! =)
Crec, però, que no hauríem de tornar
Torna d’hora a casa
que he netejat la nostre relació
i he plegat els dubtes dins l’armari
perquè ja no em vull abrigar més amb ells.
Torna d’hora a casa
que menjarem silencis
i beure’m vergonya després
de les postres.
Torna d’hora a casa
que s’ha espatllat el nostre radiador
i sense tu la casa es congela, i les
oportunitats moren per hipotèrmia.
Torna d’hora a casa
que dormirem sobre les espines
que encara queden, esgarrapades a l’esquena
per recordar-nos els errors.
Torna d’hora a casa
que despertarem amnèsics i
tornarem a pintar les parets
perquè semblin unes altres...
...igual que nosaltres.
diumenge, 20 de desembre del 2009
Pastorets
Ara que s'acosten les festes de Nadal què millor i méscatalà qe un fragment dels Pastorets
SATANÀS: Becs de pioc! I encara goses parlar?
LLUCIFER: Doncs,què haig de fer? Aguantar sens badar boca? No sé pas per qui m'has pres. Jo he fet tot el que podia i això ho diré a tot arreu. Vaig anar casa per casa per la ciutat de Betlem perquè Josep i Maria manquessin d'allotjament. Vaig posar sal a les sopes dels pastors, per a fer que com uns dropos s'adormissin i manquessin a Betlem, i en lloc d'això se'm desperten ve un àngel, els diu el què, i jo bon goig d'escapar-me sense rebre de valent. Vergonya fa confesar-ho, contra el Cel res no podem.
SATANÀS: Cucs de soca recorcada! Qui ho gosa dir davant meu?
LLUCIFER: Massa que en veiem les proves.
SATANÀS: Proves que no valen res.
LLUCIFER: Doncs, què vols fer? Apa, mana.
SATANÀS: Ja ho sé jo el que vull fer.
LLUCIFER: Jo crec que tot el que facis et sortirà malament.
SATANÀS: Llucifer, sembles un diable que t'hagis passat al cel!
LLUCIFER: Això mai!
Recomano que aneu a veure els Pastorets d'aquí Manlleu als dies 25, 26, 27, 1 i 2. Surt molta gent i es entretingut de veure.
SATANÀS: Becs de pioc! I encara goses parlar?
LLUCIFER: Doncs,què haig de fer? Aguantar sens badar boca? No sé pas per qui m'has pres. Jo he fet tot el que podia i això ho diré a tot arreu. Vaig anar casa per casa per la ciutat de Betlem perquè Josep i Maria manquessin d'allotjament. Vaig posar sal a les sopes dels pastors, per a fer que com uns dropos s'adormissin i manquessin a Betlem, i en lloc d'això se'm desperten ve un àngel, els diu el què, i jo bon goig d'escapar-me sense rebre de valent. Vergonya fa confesar-ho, contra el Cel res no podem.
SATANÀS: Cucs de soca recorcada! Qui ho gosa dir davant meu?
LLUCIFER: Massa que en veiem les proves.
SATANÀS: Proves que no valen res.
LLUCIFER: Doncs, què vols fer? Apa, mana.
SATANÀS: Ja ho sé jo el que vull fer.
LLUCIFER: Jo crec que tot el que facis et sortirà malament.
SATANÀS: Llucifer, sembles un diable que t'hagis passat al cel!
LLUCIFER: Això mai!
Recomano que aneu a veure els Pastorets d'aquí Manlleu als dies 25, 26, 27, 1 i 2. Surt molta gent i es entretingut de veure.
dissabte, 19 de desembre del 2009
2 petits fragments de grans llibres
Lluna alta en el cel, pàlida, llunyana. LLuna igual per a tothom. Lluna per a rics, pobres, tristos. Lluna per a persones felices.
Tenir en les sabates les ganes de moure's. Tenir en els ulls les ganes de mirar. I, en canvi, romandre...presoners d'un món que només ens deixa somiar, només somiar...
Tenir en les sabates les ganes de moure's. Tenir en els ulls les ganes de mirar. I, en canvi, romandre...presoners d'un món que només ens deixa somiar, només somiar...
divendres, 18 de desembre del 2009
Tants somriures...
La vida és somriure, somriure i tornar a somriure. Quants són els somriures viscuts? Molts! Perquè la vida es basa en somriure; somriures de tants tipus... Somriures fàcils, aquells que treus en els pitjors moments quan les persones que més estimes et demostren que realment estan amb tu; somriures obligats, aquells que et surten en situacions compromeses, situacions amb odi, rancúnia, aquell somriure hipòcrita que tots sabem fer; somriures sincers, la simple rialla que tots fem en un moment donat, en aquells períodes de temps on demostres la teva felicitat en veure un fet o simplement t’alegres de veure qualsevol cosa; somriures reals, aquells somriures amb les més divertides i espontànies riallades. Hi ha tants i tants tipus de somriures...
Vols jugar a comptar els somriures que has fet al llarg de la teva vida? O més fàcil, vols jugar a comptar els que simplement fas amb un dia? Jo et responc, MOLTS!
Vols jugar a comptar els somriures que has fet al llarg de la teva vida? O més fàcil, vols jugar a comptar els que simplement fas amb un dia? Jo et responc, MOLTS!
Els miracles, aquells femòmens que no podem explicar, ens envolten pertot arreu: la vida mateixa és el miracle dels miracles.
GEORGE BERNARD SHAW
La màgia és simplement creure en tu mateix. Si n'ets capaç, pots fer que passi qualsevol cosa.
JOHANN WOLFGANG VON GOETHE
Un truc de màgia quan és prou bo, és màgia real.
TERRY GOODKIND
No hi ha res més terrible que haVer-se d'enfrontar a les pertinences d'un mort [...].
Quan una vida acaba, les coses canvien, encara que romaniguin iguals. Són i no són allà, com fantasmes tangibles, condemnats a sobreviure en un món al qual ja no pertanyen.
PAUL AUSTER
El que veus amb els ulls tancats és el que compta.
PROVERBI SIOUX
Els diners no compren la felicitat, però tamopc la compra la pobresa.
LEO ROSTEN
SI TU ESTAS AMB MI
Perquè la felicitat s’en va tan ràpid? Sento que només dura petits fragments de segons i en un obrir i tancar d'ulls, se m’escapa de les mans. Sento com el dolor m’inunda tot el cos... com si es tractes d’un verí que em mata a poc a poc. Però tu sempre hi ets per salvar-me de la terrible agonia i ajudarme en els pitjors moments, em fas treure un somriure, em fas veure que tot és possible, que només hi haig de creure. I encara que sigi per un moment, sento que tot anirà bé si tu estas amb mi.
Quan simplement m’escoltes en qualsevol moment, em comprens i intentes ajudarme, encara que no hi pugis fer res, tan sols m’abraces; perquè saps que només vull sentir que estas al meu costat, saber que sempre hi seràs en els bons i mals moments...
Amiga meva et dic gràcies, perquè sense una amistat així no sabria quin és realment el valor de l’amistat, el sentiment de voler ajudar a aquella persona, tots els somriures viscuts, tans moments inolvidables, tans records guardats al fons del meu cor... Només puc dir-te que sempre formaras part de la meva vida i donar-te les gràcies per tot, perquè sento que sempre estaré en deute amb tu.
Quan simplement m’escoltes en qualsevol moment, em comprens i intentes ajudarme, encara que no hi pugis fer res, tan sols m’abraces; perquè saps que només vull sentir que estas al meu costat, saber que sempre hi seràs en els bons i mals moments...
Amiga meva et dic gràcies, perquè sense una amistat així no sabria quin és realment el valor de l’amistat, el sentiment de voler ajudar a aquella persona, tots els somriures viscuts, tans moments inolvidables, tans records guardats al fons del meu cor... Només puc dir-te que sempre formaras part de la meva vida i donar-te les gràcies per tot, perquè sento que sempre estaré en deute amb tu.
dijous, 17 de desembre del 2009
Actualment...
Actualment hi ha 6,470,818,671 habitants al món. Alguns fugen espantats, altres tornen a casa, alguns expliquen mentides per poder sobreviure, altres s'enfronten a la veritat, alguns són homes dolents que estan en guerra contra el bé ... i alguns són bons i lluiten contra el mal.
Sis mil milions de persones al món ...
Sis mil milions d'ànimes ...
I de vegades,només en necessites a una!
divendres, 11 de desembre del 2009
FANTASMA
M’agradaria dir-te que sóc aquí,
i em consolo pensant que no em mires
enlloc de reconèixer que no em vols veure.
Sé que et convences de la meva absència
quan en realitat em tens al teu costat
i tens por de girar-te per no trobar la meva cara.
La meva presència aquí és abstracta, sense sentit,
com una taca de sang enmig de la neu verge.
Però el meu dolor no és el teu patir.
I quan em mires en els teus ulls només hi veig indiferència.
Perquè la única cosa que fa tan mal com l’amor no és l’odi, és la indiferència.
i em consolo pensant que no em mires
enlloc de reconèixer que no em vols veure.
Sé que et convences de la meva absència
quan en realitat em tens al teu costat
i tens por de girar-te per no trobar la meva cara.
La meva presència aquí és abstracta, sense sentit,
com una taca de sang enmig de la neu verge.
Però el meu dolor no és el teu patir.
I quan em mires en els teus ulls només hi veig indiferència.
Perquè la única cosa que fa tan mal com l’amor no és l’odi, és la indiferència.
diumenge, 6 de desembre del 2009
un peó vestit de r ei
Sóc un soldat de la ciutat que travessa la Gran Via amb el cap caigut i les espatlles enfonsades. Allà on abans reposaven els ulls ara hi neix un llac que m’obstrueix la mirada, i on en temps passats hi guardava les paraules ara fosques clavegueres podreixen la meva boca. Porto esculpides a les mans totes les batalles perdudes, més les guanyades no les vull recordar. Em ploren els músculs i les llàgrimes s’acumulen a la punta dels ossos. Estic suant com un animal el que van a matar però la meva por no és aquesta, així que en qualsevol moment em deixo disparar. Que em rebentin el cos sobre aquest terra ple d’hemorràgies i vòmits, terra corcat per culpa del frec de les nostres sabates. Fem mal ,fins i tot, a la cosa menys important i ens sentim bé perquè el problema més gran per nosaltres és nosaltres mateixos.
Potser pararé de caminar i m’assentaré sobre la meva culpa i la dels altres, esperant salvar les meves accions passades i no comprometre a les futures. No vull assistir més aquesta caça de bruixes, ni lluitar amb armes que ens situen a l’alçada de la merda, aquesta guerra no és la vostre sinó la meva condicionada per tot el meu voltant. I me’n sento víctima a la vegada, perquè tot el que explota fora a mi em rebenta per dins.
Potser pararé de caminar i m’assentaré sobre la meva culpa i la dels altres, esperant salvar les meves accions passades i no comprometre a les futures. No vull assistir més aquesta caça de bruixes, ni lluitar amb armes que ens situen a l’alçada de la merda, aquesta guerra no és la vostre sinó la meva condicionada per tot el meu voltant. I me’n sento víctima a la vegada, perquè tot el que explota fora a mi em rebenta per dins.
Però, no la puc abandonar... jo sóc qui subjecta l’arma i rep la bala després.
dissabte, 5 de desembre del 2009
Odio com rius, odio com camines, odio la teva mirada estúpida, odio la teva olor, odio la teva manera de parlar, odio quan menges, odio quan cantes, odio la teva manera de dormir, odio les teves dents, la teva cara, els teus llavis...
Però el que més odio, es no poder-te odiar ni tan sols una mica. No puc odiar el teu riure, la teva manera de caminar, la teva mirada radiant, la teva olor, la teva manera de dir-me les coses,de dormir, de menjar, de cantar, la teva cara, les teves dents, els teus llavis perfectes, perquè m’encantes, tu m’encantes i d’això no en dubto. És ara, que m’adono que si alguna vegada te odiat, odio aquest dia per sempre.
Però el que més odio, es no poder-te odiar ni tan sols una mica. No puc odiar el teu riure, la teva manera de caminar, la teva mirada radiant, la teva olor, la teva manera de dir-me les coses,de dormir, de menjar, de cantar, la teva cara, les teves dents, els teus llavis perfectes, perquè m’encantes, tu m’encantes i d’això no en dubto. És ara, que m’adono que si alguna vegada te odiat, odio aquest dia per sempre.