Quants esbossos hauré de fer abans que aconsegueixi expressar els meus sentiments. És gairebé impossible atrapar-los a les lletres. S’escapen de les mans com sargantanes entre les pedres, rellisquen d’entre els dits com el sabó, són ràpids com les fletxes. Els sentiments marxen, com les orenetes al final de l’estiu, però saps que al final sempre tornen.
Molt bonic Cacaolat :)
ResponEliminaM'agrada molt, Cacaolat!
ResponEliminacanalitzar els sentiments a través de l'escriptura ;)
ResponEliminamolt bonic Cacaolat (:
curt però intens ;)
ResponEliminam'ha agradat molt cacaolat!
ben cert, a vegades costa trobar les paraules. :D
ResponEliminaGràcies !
ResponEliminaVaig pensar en les rimes de Bécquer.