tag:blogger.com,1999:blog-3019056330445185866.post675080388784870422..comments2023-10-27T09:22:22.468+02:00Comments on Pujarem la tristesa dalt les golfes: el camí està ple de gravaMilahttp://www.blogger.com/profile/04554942014238221601noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-3019056330445185866.post-2612217039165566492008-10-20T21:15:00.000+02:002008-10-20T21:15:00.000+02:00fica't música a les orelles i fes el teu propi cam...fica't música a les orelles i fes el teu propi camí. <BR/><BR/>el final, tots els camins porten a roma. i roma és italia, i italia és el principi de tot, i per el mateix principi, trobaràs nou camins (al teu costat).Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3019056330445185866.post-248573533235838892008-10-20T19:25:00.000+02:002008-10-20T19:25:00.000+02:00Molt bonic aquest camí ple de grava i estic segura...Molt bonic aquest camí ple de grava i estic segura que, encara que sigui difícil, el camí sempre porta a algun lloc que ens fa una mica millors. Continua caminant pels camins plens de grava, Taronger!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3019056330445185866.post-66700169867385768572008-10-20T18:49:00.000+02:002008-10-20T18:49:00.000+02:00a mi la boira no m'impedeix veuret.segueixo els te...a mi la boira no m'impedeix veuret.<BR/><BR/><BR/>segueixo els teus passos, encara que els meus siguin més cafeters, i els teus, més llanuts.<BR/><BR/><BR/>tic.tactic.tachttps://www.blogger.com/profile/10035481736763725169noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3019056330445185866.post-83616519688788402852008-10-19T23:02:00.000+02:002008-10-19T23:02:00.000+02:00aquest hivern, et toca a tu abrigar-te als braços ...aquest hivern, et toca a tu abrigar-te als braços d'aquells que segueixen pensant que pots fer-ho, que pots seguir endavant. <BR/>I per molt que de tant en tant sigui necessari escapar i engegar a córrer seguint un camí sense cap destí marcat, saps que, arribat el punt que no sàpigues per on seguir, sempre pots tornar enrere i recolzar-te en aquella persona que llavors va confiar en tu.<BR/>***cocoohttps://www.blogger.com/profile/12272271048209716720noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3019056330445185866.post-43030698886636999832008-10-19T21:05:00.000+02:002008-10-19T21:05:00.000+02:00Corre, que jo t'espero al final, amb un plat de m...Corre, que jo t'espero al final, amb un plat de mandarines i taronges.<BR/><BR/>:)Mireiahttps://www.blogger.com/profile/14706074893646958748noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3019056330445185866.post-7754134679712408022008-10-19T18:57:00.000+02:002008-10-19T18:57:00.000+02:00A vegades és necessari anar en direcció contrària....A vegades és necessari anar en direcció contrària. Mirar enrere i ser capaç de no retrocedir. Omplir-te les orelles de vent per no poder escoltar res. Córrer per un camí ple de grava sense veure l'única persona que deixes enrere, per poder descobrir què trobaràs més endavant. Suposo que sovint és necessari arrencar-te a córrer en un camí ple de grava i ser capaç de no caure, ser capaç d'aconseguir allò que et proposes, que està just al final del camí. Però hi ha tantes coses necessàries a la vida que acabem per no fer-les mai... potser és més fàcil caminar sobre l'asfalt, i sempre en la direcció marcada.Buzzhttps://www.blogger.com/profile/06275380227987744214noreply@blogger.com