dissabte, 18 d’octubre del 2008

Això no és legítim.
Això que fas, no ho és gens
de legítim.
Crido.
I sé que esperes
veurem caure.

M’esperes.

Qui et dona permís per estibar-me
i llençar-me entre les dents del dubte.
a

3 comentaris:

  1. Raquel Santanera19 d’octubre del 2008, a les 15:06

    cobriré tot el terra de coxinets.
    per si mai caus...

    tan clar que és diu tot entre paraules, tan poc que avegades la gent no enten res. jo si.

    unpetócucadellum(:

    ResponElimina
  2. Anònim20 d’octubre del 2008, a les 19:21

    Molt bé, Cuca de Llum, contínua escrivint. Esperaré amb ganes el teu proper poema!

    ResponElimina
  3. Anònim20 d’octubre del 2008, a les 21:05

    sóm una pared enorme plena de dubtes. i si crides, s'esquerda.

    com el rotllo de paper de wc que treu cames, la meva pared treu uns braços i t'estiba cap a mi.

    ResponElimina