En els dies que un gelat costava molt menys que ara, un nen de deu anys va entrar en una gelateria i va assentar-se a una taula.
La cambrera va anar a atendre'l i el nen li preguntà:
- Quant costa un gelat de xocolata i maduixa?
- Cinquanta pessetes.- Va respondre la cambrera.
El nen va treure el moneder de la butxaca i va examinar el número de monedes que tenia.
- Quant costa un gelat de xocolata sol?- Va tornar a preguntar.
Unes quantes persones estaven esperant per una taula i la cambrera ja estava una mica impacient.
- Trenta-cinc pessetes.- Va dir bruscament.
El nen va tornar a contar les monedes.
- Vull el gelat de xocolata sol, doncs.- Va dir el nen.
La cambrera va portar el gelat, va posar el compte a la taula i se'n va anar. El nen va acabar el gelat, va pegar a la caixa i se'n va anar. Quan la cambrera va tornar, va començar a netejar la taula i llavors li va costar encaixar el què va veure:
Allà, posat ordenadament junt amb el platet buit hi habien quinze pessetes, la seva propina.
(Autor desconegut)
que macu el nen(:
ResponEliminam'ha agradat el conte!
tots n'hauriem d'apendre.
ResponEliminaUn lliçó per a tothom! :)
bonica història
Realment ensisador... després de llegir aquestes línies, tinc el cor compungit.
ResponEliminaSí, tots som egoistes i estic d'acord amb mumuri i tots n'hauriem d'aprendre.
:)