dimarts, 14 d’octubre del 2008


Hi havia una vegada un pagès gros i lleig
que s’havia enamorat (com no?)
d'una princesa preciosa i rossa....
Un dia, la princesa –vés a saber per què-
va fer un petó al pagès lleig i gros...
i, màgicament, aquest es va transformar
en un esvelt i ben plantat príncep.
(Almenys, així el veia ella...)
(Almenys, així es sentia ell...)

(publicat a Cartes per la Claudia, RBA, 2005. de Jorge Bucay)
a

3 comentaris:

  1. Unknown15 d’octubre del 2008, a les 0:05

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Raquel Santanera15 d’octubre del 2008, a les 14:46

    allà on hi ha granotes moltes vegades hi veiem princeps o princeses.

    ResponElimina
  3. Anònim15 d’octubre del 2008, a les 18:35

    I segurament també allà on hi ha prínceps i princeses massa vegades hi veiem granotes, no?

    ResponElimina