dimecres, 26 de novembre del 2008

Jo t’estimo quan refregues les mans brutes de sang a la meva camisa

i m'esquinces el pit

i em mossegues l’ànima.






Per què sóc jo qui t’esquinça

i et mossega

i et dessagna.
a

4 comentaris:

  1. Anònim26 de novembre del 2008, a les 19:22

    Unes imatges brutals, però fantàstiques, Cuca de Llum. Veig que els exàmens t'inspiren!!

    ResponElimina
  2. Raquel Santanera26 de novembre del 2008, a les 22:08

    som la 1era persona del futur simple d'indicatiu del verb volar.





    tu fas que en mi hi hagi primavera.Sempre(:

    ResponElimina
  3. Raquel Santanera26 de novembre del 2008, a les 22:09

    la primera persona del plural!!

    ResponElimina
  4. Anònim1 de desembre del 2008, a les 13:14

    aranxunak arasek onenstumarenxones soretuno aratenlokarisei aweek.

    mon petit cabroin.

    hi he tornat a caure.

    quan t'hagis esquinçat el pit, vindré jo i et mossagaré el cor. i seré jo qui s'haurà equinçat el pit i tu qui t'hauràs menjat un tros de cor.

    ResponElimina