Algú sap què és aquest lloc? És Gettysburg. Aquí es va dur a terme la batalla de Gettysburg. Cinquanta mil homes van morir en en aquest camp, fent la guerra pel mateix conflicte pel qual seguim fent la guerra avui. Aquest camp verd va quedar tenyit de vermell i inundat amb la sang dels joves. Amb fum i plom travessant-los els cossos. Escoltin les seves ànimes senyors: "vaig matar al meu germà amb el meu cor ple d'odi", "l'odi va destruir la meva família". Escoltin-los. Aprenguin dels morts. Si no aconseguim unir-nos, ara mateix, en aquest terreny sagrat, també nosaltres serem destruïts de la mateixa forma que ells. No m'importa si se simpatitzen o no, però es respectaran i llavors possiblament... no ho sé, però possiblament podreu aprendre a jugar com homes.


Fragament de la pel·lícula "Els titans van fer història", la qual us recomano perquè se n'aprenen moltes coses!

Quan somrius - Lax'n'busto

Ara que la nit s'ha fet més llarga

Ara que les fulles ballen danses al racó

Ara que els carrers estan de festa

Avui que la fred du tants records

 

Ara que sobren les paraules

Ara que el vent bufa tant fort

Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar

Per saber que estàs al meu costat

 

És Nadal al meu cor

Quan somrius content de veure'm

Quan la nit és fa més freda

Quan t'abraces al meu cos

 

I les llums de colors

M'il·luminen nit i dia

Les encens amb el somriure

Quan em parles amb el cor

 

És el buit que deixes quan t'aixeques

És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú

Són petits detalls tot el que hem queda

Com queda al jersei un cabell llarg

 

Vas dir que mai més tornaries

El temps pacient ha anat passant

Qui havia de dir que avui estaries esperant

Que ens trobéssim junts al teu costat

 

És Nadal al teu cor

Quan somric content de veure't

Quan la nit es fa més neta

Quan m'abraço al teu cos

 

I les llums de colors

M'il·luminen nit i dia

Les encén el teu somriure

Quan et parlo amb el cor

Cançó de nadal (Sau)

Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer
quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa
Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans
l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa depressa

I l’hivern que ja arribat, em porta vora el foc
el pensament d’altres temps millors.
I els carrers engalanats amb els llums de colors
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric
miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.
Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís
volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella.

I l’hivern...

Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional
tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.

BONES FESTES :)!

I és que no tot és arriscar-se per aconseguir el que es vol, a vegades la sort també ha d’acompanyar-nos. Però alguna vegada t’has plantejat què és la sort? La sort és, a vegades, allò que ens acompanya en un dia inesperat i allò que quan busquem no apareix. La sort és allò que tothom busca però que pocs troben. La sort és aquell sentiment de sentir-se afortunat, de pensar que de totes les persones que hi ha al món tu has estat l’escollida. Però una cosa és ben segura; si no la busquem, mai arribarà.