“Si poguessis evitar que una persona que estimes es clavés cap més estella al dit, et dedicaries a folrar tota la fusta del món d’un material suau i transparent, només per evitar que se les clavés. Això és l’amor.”

Una part del tot, Steve Toltz

Em sap molt greu

http://www.youtube.com/watch?v=jXG0YMv5Fvk&feature=relmfu
Qui ha escopit a la terra perquè ara ens escupi ella d’aquesta manera?

Un infern que ja sent la pudor de totes les nostres carns.

El món pot arribar a ser un lloc trist, molt trist.

Que injusta la vida...

Per què sempre passen coses dolentes a les persones que no ho mereixen? Sincerament jo no ho entenc. No entenc que una persona que ha lluitat tan se li escapi la vida sense poder-hi fer res així perquè si, perquè la vida és injusta, molt injusta. Mai ho acabaré d’entendre, ser que no hi podem fer res i que hem de tirar endavant però això no em consola, perquè no s’ho mereixia, era un lluitador i sempre ho serà. I això em fa pensar en com tot pot acabar en un moment, és amb aquestes coses quan t’adones de que no pots deixar passar res perquè potser demà ja no ho podràs fer. Fa uns dies escrivia un text parlant de totes les coses boniques que hi ha, però avui no hi són, avui només hi ha tristesa, avui ens ha deixat una gran persona i això em recorda que no fa pas gaire també ens va deixar una altra magnífica persona. Tant sols espero que sàpiguen, allà on siguin, que no els oblidarem MAI!

Jo sóc català

"Deixeu-me que us digui una cosa... jo sóc català. Catalunya és avui una regió d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Ha estat la nació més gran del món. Us n'explicaré el per què. Va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI... pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres.... això és Catalunya"

Pau Casals

20 anys sense Montserrat Roig

"Des que la humanitat va llegir Anna Karenina, o qui sap si abans, ens hem acostumat a repetir que la gent feliç no té història, i ara veig que no és veritat. Si hi ha alguna història interessantper a ser narrada, és la de la gent feliç. Jo en vaig ser, amb la Mar, i aquells moments s'estan quiets però no morts, s'estan amb mi, silenciosos quan jo vull, parladors quan ho ho desitjo. Es presenten davant meu com retalls inservibles en aparençam, aplegats amb dolor, recollits amb alegria, resistint-me a creure que l'adolescent recuperada gràcies a la Mar, ja no pot tornar." El cant de la joventut, Montserrat Roig (1989)

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós

Pere Calders

Bonic

Bonic. Bonic és anar sempre amb un somriure als llavis, bonic és contagiar la teva alegria, bonic és aquell gest d’efecte inesperat, bonic és ser lliure, bonic és no pensar, bonic és imaginar, bonic és creure que tot és possible, bonic és respirar profundament i deixar anar l’aire a poc a poc, sense pressa, bonic són els moments de rialles, xerrades amb amics que duren i duren, bonic és saber que sempre tindràs algú que et farà costat, bonica és una abraçada regalada, bonic és lluitar per el que tu vols, bonic és escoltar aquella cançó especial, bonic és estimar, bonic és ser estimat, bonic és saber que et troben a faltar, boniques son les persones i tot el que podem arribar a fer, bonic és sentir les ganes de riure i oblidar els problemes, bonic és saber que pensen en tu, bonica és la vida i són tots aquells petits instants de felicitat que la fan encara més bonica.