dimecres, 26 de novembre del 2008

Jo t’estimo quan refregues les mans brutes de sang a la meva camisa

i m'esquinces el pit

i em mossegues l’ànima.






Per què sóc jo qui t’esquinça

i et mossega

i et dessagna.
Publicat per a

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Unes imatges brutals, però fantàstiques, Cuca de Llum. Veig que els exàmens t'inspiren!!

26 de novembre del 2008, a les 19:22
Raquel Santanera ha dit...

som la 1era persona del futur simple d'indicatiu del verb volar.





tu fas que en mi hi hagi primavera.Sempre(:

26 de novembre del 2008, a les 22:08
Raquel Santanera ha dit...

la primera persona del plural!!

26 de novembre del 2008, a les 22:09
Anònim ha dit...

aranxunak arasek onenstumarenxones soretuno aratenlokarisei aweek.

mon petit cabroin.

hi he tornat a caure.

quan t'hagis esquinçat el pit, vindré jo i et mossagaré el cor. i seré jo qui s'haurà equinçat el pit i tu qui t'hauràs menjat un tros de cor.

1 de desembre del 2008, a les 13:14

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)