Abandona’m ara,
que els cucs em rossegen l’estómac,
em pessiguen el cor,
i m’enverinen el nerví.
Abandona’m ara,
que tu ets vulnerable.
Ara que et sento de molt lluny
i jo encara no et puc contagiar de fàstic.
que els cucs em rossegen l’estómac,
em pessiguen el cor,
i m’enverinen el nerví.
Abandona’m ara,
que tu ets vulnerable.
Ara que et sento de molt lluny
i jo encara no et puc contagiar de fàstic.
Abandona’m ara,
que només el cucs em regiren l’estómac.
i escupo les forces,
per no arrossegar-te amb mi...
que només el cucs em regiren l’estómac.
i escupo les forces,
per no arrossegar-te amb mi...
tants tants tants tants cucs que van començar a menjar del tronja.
1 comentari:
et puc pessigar el cor i enverinar-te'l com un vampir?
Publica un comentari a l'entrada