divendres, 13 de febrer del 2009

Hi ha vegades en què el destí és com una tempesta de sorra molt petita que no para de canviar de direcció. Tu intentes evitar-la, però la tempesta et segueix. Tornes a canviar de direcció, però la tempesta fa el mateix que tu. Això es repeteix una vegada i una altra, com si fos una ominosa dansa amb la mort just abans de l'alba. I això és així perquè aquesta tempesta no és una cosa que hagi vingut de lluny i que no tingui cap relació amb tu. La tempesta ets tu. Alguna cosa que hi ha dins teu. Per tant, l'únic que pots fer és admetre-ho, entrar-hi de ple, tancar els ulls i tapar-te les orelles perquè no t'hi entri sorra, i avançar pas a pas fins a sortir-ne. Dins la tempesta no hi ha ni sol, ni lluna, ni direcció, i a vegades ni tan sols existeix el temps com l'entenem. L'únic que hi ha és sorra blanca i fina.

Ara bé, no cal dir que sempre te'n sortiràs. Deixaràs enrere aquesta violenta tempesta simbòlica i metafísica. I quan la tempesta s'acabi no sabràs com te n'has sortit ni com hi has pogut sobreviure. Però una cosa és segura: quan surtis no seràs el mateix que quan hi vas entrar. Aquest és el sentit de la tempesta de sorra.

Kafka a la platja


( arribaràn moltes tempestes com aquestes, però després d'haver-les vençut ens adonarem de que som capaços d'enfrontar-nos a qualsevol cosa i seguir endevant)

3 comentaris:

Meritxell ha dit...

Que bonic ginebra, ja saps el que diuen un cor pot esta trencat, però tot i això sempre segueix bategant.
Per moltes dificultats que ens trobem en el camí i lo difícil que ens sembli tot té solució.
:)

Raquel Santanera ha dit...

em pregunto si les tempestes de vent són igual de violentes que les de sorra.

siguin com siguin, espero que la sortida s'amagui darrera un taló que s'aixequi quan ens hi apropem.

*
*

Anònim ha dit...

Molt maco!!
I benvinguda al blog Ginebra!

La vida tan sols és un seguit de tempestes de sorra que cal afronar. :)