dissabte, 28 de març del 2009
dilluns, 23 de març del 2009
Cada rostre és un miracle
Un infant negre de pell negra,
d'ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és un infant.
Un infant blanc, de pell rosada,
d'ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.
L'un i l'altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se'ls mira amb amor
i amb tendresa se'ls parla.
Vessaran les mateixes llàgrimes
si se'ls contraria, si se'ls fa mal...
No hi ha dos rostres absolutament
idèntics.
Cada rostre és un miracle. Perquè és
únic.
Dos rostres poden assemblar-se,
però mai no seran completament iguals.
La vida, justament, és aquell miracle,
aquell moviment permanent i
canviant,
que mai no reprodueix el mateix
rostre.
Viure conjuntament
és una aventura on l'estimar,
l'amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent de tu
i que t'enriqueix.
- Tahar Ben Jelloun -
divendres, 20 de març del 2009
dijous, 19 de març del 2009
dimecres, 18 de març del 2009
00:00
diumenge, 15 de març del 2009
Lluny de casa a un pas de la nit, darrera d'un cristall cercant els somnis, un nou món és molt senzill. Asseguts a la vora del penya-segat mirant la mar enfurida, fulles que cauen pel vent, gotes de la suau pluja acaronant-nos la mirada i el cel que comença a estripar-se. Agafats de la mà el temps s'atura i el cel ens mostra les estrelles de la porta dels somnis que ens espera oberta. Cerquem-los, mentre la lluna plena que surt per l'horitzó ens mira, somriu i ens murmura. Estén la mà, tanca els ulls i agafa el somni perquè jo ja ho tinc quan estic amb tu. Tanco els ulls, i sento la calor i humitat dels teus llavis, que m'arriben molt a dins... fins al cor.
divendres, 13 de març del 2009
Hamlet
dilluns, 9 de març del 2009
diumenge, 1 de març del 2009
Malalt
Quan em llevo tard cap al migdia, em trobo malalt.
Quan em menjo el dinar, el mateix: malalt.
Fent la migdiada: em costa, no em trobo bé.
A cole pff el mateix, malalt i més malalt.
Quan torno a casa, pitjor encara.
Quan intento dormir, això ja és terrible.
I malalt de què? Us preguntareu.
Malalt.
Malalt de tenir-te tant a prop però tant lluny.