dimecres, 18 de març del 2009

00:00

Recordaré com si fos ahir, aquell demà que treia de les butxaques tires per la rifa d'avui. No em va tocar el primer premi, ni tan sols la consolació en forma de pa amb xocolata va acompanyar la festa. Algú amb mal gust per la música va optar per canviar-la i fer sonar sorolls. I quan ballàvem l’últim vals em vaig adonar que parlava del temps amb un excompany d’escola. Aquell dia el sol va aguantar la mala lluna d’un jardiner que podava versos i va decidir no pondre’s.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Fantàstic, Taronger!