dissabte, 19 de setembre de 2009

som aigua bRuta


Un soldat cosia botons sobre la seva armilla, abaixava el cap i plorava en silenci. Des de lluny uns nens s’intercanviaven el ulls i jugaven a ser pilots d’avions. Volaven les faldilles de les dones, i el lila dels seus blaus tacava les camises blanques que estenien sobre la resignació. Homes plens de barba abrasaven el vidre d’un got, i arrossegaven una pudor que feia enfonsar el nas. Algú amb bata blanca omplia un informe i observava aquests estranys pacients. Una, dues, tres fins a mil celes.

Davant d’això el poeta se li tornava el cor d’oli, i no acabava d’acceptar el fet de veure aquella societat plena d’aigua tant bruta.

1 comentari:

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Benvinguda altra vegada, Taronger! Quina Il·lusió veure el teu text! Molt bonic aquest "Som aigua bruta", espero que el poeta no tingui sempre el cor d'oli!