El que sempre havia desitjat, és a dir, que els altres homes l'estimessin, en el moment del seu reeximent li semblà insopurtable, perquè ell mateix no els estimava, els odiava. I tot d'una sabé que mai no trobaria satisfacció en l'amor, sinó tan sols en l'odi, en odiar i ser odiat.
Però l'odi que sentia vers els homes no trobava en els homes cap ressò. Com més els odiava en aquell moment, més l'adoraven ells, ja que només en percebien la seva aura usurpada, la seva màscara fragant, el seu perfum robat i, de fet, aquest inspirava adoració.
Gran llibre, us el recomano.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sempre m'ha dit alguna cosa aquest llibre. Està entre els primers de la llista :D
Un molt bon llibre, Sushi! Benvingut al blog!
Publica un comentari a l'entrada