dimecres, 21 d’octubre del 2009

És una cançó amb una lletra una mica melancòlica, i que a mi em porta molts record; espero que us agradi.


Trobarem a faltar el teu somriure. Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí. Però el record, de la vall on vas viure,no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada, ja no el solquen dolors ni treballs, i el vestit amarat de rosada és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,mira el riu i la vall que has deixat, i aquest cor, que ara guarda la pena tan amarga del teu comiat.
La vall del riu vermell

4 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

És molt bonic lira!
aquesta cançó em porta molts records...

Trista alegria ha dit...

gran cançó, realment impacta...

Anònim ha dit...

és tope cumbaaaaa!!! tope de guitarra i foguera!!

Nina ha dit...

ostres a mi em sona però no sé on l'he sentida... La lletra és molt bonica però, això si..