dimecres, 28 d’octubre del 2009

IN correspost


Dins el llit seré un cap ple de coloms,
que mullarà el coixí amb saliva
i tacarà de sang el llençol.
Despertaré sabent que sóc boig
i em disfressaré com la gent normal.
Masturbaré versos arrencant poemes
que tu duus sota la pell,
i davant els meus ulls tebis excitaré la indiferència
que es recargolarà dilatant les llunes dels teus cabells.
Caminaré sense pressa de trobar-me
i buscaré restes de tu entre les parets.
Enfonsaré el cap deixant que s’amagui entre els mitjons,
i a la vegada ploraré inundant les meves sabates,
creant illes de sal, voreres plenes de mar on anar afogar-me.
Redescobriré el final de la teva panxa entre mans de fang,
que no són les meves...

Voldré ser silenci per tota una tarda, esperant que em burxin
idees que no són pròpies de mi.
Desperta’m quan estiguis somiant que tinc l’anima buida,
i fa dies que no sé tornar a casa.

2 comentaris:

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Estic convençuda que no tens l'ànima buida...

Mireia ha dit...

la tens plena de coss maques !