L’avorriment és un dolça
prostituta que se’t fica el llit
encara que siguis pobre i no
tinguis res per pagar-la.
Et concedeix els millors orgasmes
de tristesa quan et fica el passat humit
dins els pantalons, et llepa les hores
del cor perquè siguin més lentes,
i estén la teva estupidesa
perquè se’n rigui tothom.
Podrides muntanyes de desig t’enganxen
els seus braços, i un boca grossa,
amarga, amb les dents grogues et fa petons.
Ets un mort en aquest cel
ple de terroristes, i a la teva
manera mates l’amor com tots ells.
Compra’t una casa, una nevera,
una vaixella nova, un televisor més gran,
una banyera per dos. Compra’t un jo
amb idees clares i dubtes simples.
Busca un lloc sense portes ni direccions
perquè potser ella torna, sempre torna,
amb vestits nous i sabates negres.
I ets tan fràgil i covard que t’enganyarà
igual que a mi, i tornarem a ser dos
absurds que cada nit se’n van amb la
mateixa puta.
2 comentaris:
Interesant. Bona comparació Taronger! ;)
Boníssim, Taronger!
Publica un comentari a l'entrada