dijous, 13 de maig del 2010

Somriures falsos, paraules buides, "amistats" de paper... farta d'estar envoltada de mentides i pretensions. Vull escapar-me a un lloc real, sincer, on fer totes aquelles coses que vull fer sense cap obstacle. ¡I cridar i córrer i somiar i volar i riure sense parar! Ser lliure obrir les ales al cel i deixar que em portin... viure per allò en què crec i fer-ho realitat, no importen els altres, només he de contiuar endavant sense deixar-me ensorrar per allò que no val la pena. Perquè no em poden canviar, no sóc una marioneta, sóc així, no em poden destruir, no em deixaré esclafar, sempre m'aixecaré amb el cap ben alt. Perquè els meus ulls sempre seran el reflex del meu cor i el meu cor no deixarà mai de bategar per allò que m'importa, no deixaré que s'embruti de dolor, ni d'odi ni rencor. Perquè sempre hi haurà alguna cosa per què lluitar!

6 comentaris:

Raiden ha dit...

m'encantaaaaaaaaaaaaa :)
Jo també vull un lloc igual...

Mim ha dit...

Tens tota la raó.
M'agrada molt aquest text:)

Anònim ha dit...

És genial aquest text.
de debò m'encanta :D continua aixii!

somnis de paper ha dit...

És preciooss :)
m'encantaa!!

Trista alegria ha dit...

genialissim :)

Lluna de Plata ha dit...

Després d'aquest text tant intens només tinc una paraula per descriure'l: MERAVELLÓS!

Sempre seguirem lluitant, i sempre amb un amic de debó al costat!