dilluns, 4 d’octubre del 2010

Tanco els ulls. Somric. Penso en tu, et puc sentir al meu davant. T'acostes. Un dolç petó. Lent. Suau. Càlid. De sobte apareix el mar rere nostre. Les onades es trenquen acariciant-nos els peus. El sol surt per l'horitzó i reflecteix tots els seus color. M'apartes els cabells de la cara i em mires amb els teus ulls sincers, plens d'amor. El mar i el cel es tenyeixen dels colors del sol. Petons i més petons. La llum del dia ho il·lumina poc a poc, espiant-nos. Paraules sinceres surten de les nostres boques, que continuen buscant-se...

5 comentaris:

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Molt benvinguda, Llum de la Lluna! Un text fantàstic!

Trista alegria ha dit...

Que bonic pot arribar a ser l'amor eh! Gràcies a ell surten textos tan bonics :)
M'ha agradat molt el text!!

princesa ha dit...

es fantastic, mencanta!!!! unes paraules precioses!

Mar blava ha dit...

LLum de la Lluna, m'ha agradat molt el teu text :)

Xinxeta ha dit...

Molt bonic!