No és, saps autor? La més brillant de totes. A vegades passa desapercebuda entre les seves germanes diminutes. Em refereixo a la Polar, l’estrella Polar. Amagada entre milers de puntets brillants, amagada en la foscor de la nit, com jo, igual que jo. La Polar, la que senyala el nord, aquest punt que jo tinc perdut. La Polar, està allà. La tinc ben localitzada. L’home del planetari ens va explicar com trobar-la, com reconèixer-la entre milers, entre milions. L’última de la Osa Menor, sense brillar, rebutjant protagonisme, com volent escapar, com jo, igualeta que jo, com volent escapar...