"La vida dels morts està en la memòria dels vius."

Ciceró

Aprenentatge

Més o menys, estimat noi,
totes les paraules humanes són engany,
de fet, només som sincers entre els bolquers,
i més tard a dins la tomba.

Llavors jaiem al costat dels pares,
finalment som savis i plens d'una freda claredat,
amb ossos pelats fem espetegar la veritat,
i més d'un preferiria mentir i tornar a viure.

Herman Hesse

S'estimaren

S’estimaren;saberen
la urgència del sexe, com les venes
poden en un moment omplir-se d’aigua
salobre, de sol d’estiu, de peixos
saltadors.

S’amagaven
per la nit del pinar o per les tèbies
raconades de l’ombra.
Sentien, lassos,
la remor de l’oratge o el llunyaníssim
brogit de la ciutat.
En desvetllar-se l’endemà ella creia
que a l’alcova hi havia olor de roses,
i ell pensava el primer vers d’un poema
que mai no arribà a escriure.

Les noces foren de pinyol vermell.
Tenen un fill notari a la península
i una filla amb promès.
Són gent d’allò que en diuen respectable.

Tornen a casa cap al tard, lentíssims,
assaborint cansadament la tarda.
Amb una punta de frisança, els ulls
se’ls perden qualque pic entre les branques
dels arbres del carrer, com si hi sotgessin
un reste de verdor o de carícia.
Miren els anys, el cel, les hores seques,
el rellotge i la pols. Caminen. Callen.


Josep Maria Llompart

No és, saps autor? La més brillant de totes. A vegades passa desapercebuda entre les seves germanes diminutes. Em refereixo a la Polar, l’estrella Polar. Amagada entre milers de puntets brillants, amagada en la foscor de la nit, com jo, igual que jo. La Polar, la que senyala el nord, aquest punt que jo tinc perdut. La Polar, està allà. La tinc ben localitzada. L’home del planetari ens va explicar com trobar-la, com reconèixer-la entre milers, entre milions. L’última de la Osa Menor, sense brillar, rebutjant protagonisme, com volent escapar, com jo, igualeta que jo, com volent escapar...

Una altra recomanació!

-Som energia. Energia és tot el que veig en aquest món. Energies que t’inunden quan les veus, quan les sents, quan les estimes, quan t’adones que les amaves... Energies que et permeten trobar les teves sendes.

>> Les energies no es poden fingir, són les que són. Et poden ajudar a veure el futur, o tornar-te la teva infantesa o adolescència.

>> Jo busco energies. No importa l’edat, el sexe ni l’aparença física.

>> Darrere dels cossos, de les paraules, rere l’amor i el desig hi ha aquestes energies poderoses.

Fragment del llibre si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m vine.

Continua existint aquell instint, irracional i infundat, aquell pes que produeix la por del qual resulta tan difícil alliberar-se...

un altre diumenge camí del capvespre

Era fosc. Segurament a totes les Ventafocs ja se’ls havia trencat l’encanteri i tenien a tots els prínceps buscant-les com desesperats. La veritat és que li era igual. Ella no buscava ningú, ni ningú la buscava. O sí, però també li era igual.

Que dur era està tancada en aquella habitació. Sola. Tot i que l’acompanyaven una sèrie de pensaments que no la deixaven dormir. Ni tan sols la consolava l’olor a tabac que es passejava per l’aire espès que l’envoltava. Sonava The Police, la màgica veu d’Sting interpretant Every Breath You Take. Però això tampoc la feia estar millor.

Va sentir un cop a la finestra. Amb tota la parsimònia del món, va aixecar-se tot col•locant-se bé els cabells. Va mirar a través del vidre amb curiositat per saber què podia haver estat aquell soroll. I allà, just allà, en aquell precís instant hi tenia la felicitat.