divendres, 26 de setembre del 2008

AL·LÈRGIA

Creus que les pors amb el temps se superen, que sol o sola acabes menjant-te el temps. Aquell temps que creies que abans se’t menjava a tu....
Parles de seguretat, mentre es formen mil bombolles al teu voltant, són d'il·lusions. I a mesura que veus que et creixen pors noves,les bombolles es trenquen. un sabó t’entela la vista i no permet que vegis el gran àpat que el temps està fent amb tu.
De lluny se sent aquella música tan trista, aquella lletra que sap com fer-te plorar.
En aquests casos és millor donar la culpa a la tardor, dir que tot és una gran al·lèrgia aquesta estació i fer veure que queda molt poc per l’hivern.

I mentrestant tot això passa, un taronger espera la primavera.
Per molt que el taronja sigui color d'aquesta època també li agrada tenyir-se a l'abril.

De lluny sonava: EL CHICO CON LA ESPINA EN EL COSTADO - Pasado

5 comentaris:

Anònim ha dit...

ets increïble:)

els teus escrits, tan carregat de sentiments, sempre fan que s'erici la pell.
*

Anònim ha dit...

es tranquen bombolles, però tens unamàquina de fabricar bombolles el teu costat, i jo te l'aniré omplint de sabor, aigua i tot el que calgui(:

ara és temps de jerseis i tepitjar fulles el carrer que fan crasklfjn i encara que t'agradi la primavera, sé que vols que trigui molt a arribar.

fameeerr

Anònim ha dit...

el millor és no obsessionar-se amb el pas del temps. Disfrutar a cada moment de totes les coses que es pugui. Ara toca trepitjar fulles i no ens n'adonarem i ja ens estarem pelan de fred, tocarà posar-se gorro i manoples (te les tornaré a segrestar) i ja arribarà ja la primavera, segur que massa ràpid i tot.
Si vols jo vinc amb tu. Ens aseiem en aquell camp que tant t'agrada i l'esperem. Però pensa que quan tregui el cap la primera margarideta aturarem el rellotge.

:)

Anònim ha dit...

jo no vull que es trenquin les bombolles...










perquè tendim sempre a demanar coses impossibles?

Un tunet dolç de dia trist*
PD: a partir d'avui si em deixeu aparaixeré com a murmuri

laura ha dit...

aquests escrits són teus?
són genials!
Ja m'agradaria a mi escriure així!