dimecres, 24 de setembre del 2008

POSSEÏT


"Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs

faran un sopar fred amb el meu cos trobaran un regust de tu.

I ets tu que indecentment t’has estimat per mi

fins al revolt:

saciada de tu,

ara t’excites,

te m'en vas darrerad’un altre cos, i em refuses la pau.

No sóc sinó la mà amb què tu palpeges."



de Gabriel Ferrater.


i quan no es troben les paraules propies, el millor es buscar-les amb un poema.

potcer no teu, pero no importa.


tronja per a quí només pinti amb negres(:

3 comentaris:

Mila ha dit...

Un dels meus poemes preferits... m'alegro que hagis descobert i fet descobrir als teus companys un gran poeta, Gabriel Ferrater.

Anònim ha dit...

si, de fet m'agrada.

ja saps, m'agraden aquells fragments que llegeixo cada dia quan em llevo, i per cada dia que passa, un vers gira pàgina. ja saps que m'agraden aquestes coses, jo sé que a tu t'agraden.

si, de fet m'agrada.

peixot(:

Anònim ha dit...

Molt maco :)