La tristesa ja fa dies que ronda sobre meu.
Sobre el sol un núvol s'hi ha instal·lat en un dia de tardor.
Aquella tardor amb el vent fred i que fa que caiguin les fulles d'un color teula.
Tinc ganes d'arrencar a córrer i cridar als quatre vents.
Quan acabarà tot?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Arrenca a córrer i crida, segur que podràs fer fora aquest núvol de tristesa que se t'ha instal.lat al damunt!
Quan tens un núvol al damunt ho veus tot negre i no et creus que pugui tornar a sortir el sol però segueix lluitant i pensa que viure és una excepció que ens ha lliurat ves a saber qui o què hi que l'hem d'aprofitar!!
Si et serveix, a mi em desfoga molt aquesta cançó, senzillament, quan estiguis sol/a fica-la al màxim volum i desfoga-t.
http://www.youtube.com/watch?v=wHpK-ejSfBo
¡No et prenguis la vida tant en serio, malgrat tot no surtiras viu d'ella! (Bernard Fontenelle)
els nuvuls se'ls ha de bufar perqué marxin, ho explical-si a cau de orella algun conte per fer que en comptes de pluja ploguin lletres, de aquelles de cançons que fan evadir-te i arribar fins a..
un bombolla particular*
Publica un comentari a l'entrada