Tenia una capsa buida, preciosa, suau, casual;
no sabia què guardar-hi
i pensava: tan se val.
Però avui ho he tingut clar:
"un somriure i mil si cal"
Doncs, a posar-hi somriures!
N’hi poso un de taronja
un d’ametlla, un de cacau.
De vainilla i de nous
que no en faltin, si s’escau.
La delícia d’un somriure;
el de nata i el de maduixa.
De crocant i de conyac
-i el somrís que ja es dibuixa-
Que no en faltin de color,
un de negre i un de blanc.
Aquell amarat de passió,
el de wisqui i ratafia,
el de kirsrch i el de cointreau.
El somriure de desig,
el de llunes d’il·lusions
i aquell somriure que esclata
i dibuixa sensacions...
I ja tinc plena de somriures,
la preciosa, suau i casual capsa,
on hi havia els bombons.
“un somriure i mil si cal”
Somriu :)
3 comentaris:
" Somriu tot i estar trist, mai saps qui es pot enamorar del teu somriure"
:)
Sempre a somriure encara que tinguem coses a dintre que facin que sigui dificil, però un somriure sempre fa superar de mica en mica akella tristor que un pot tenir dintre :)
Somrieu-li a la vida.
Quan es penja un poema que no és propi, com a mínim s'ha de posar l'autor perquè sinó esdevé plagi. Aquest poema va ser el guanyador del premi ferrando adell de Jesús, Tortosa al gener del 2007 (més o menys)
http://www.jesus.altanet.org/informatiu/2007/abril07/abril07.pdf
em sap greu dir-ho així, però és que me l'estic trobant per tot arreu amb autories diferents.
gràcies
montse assens
Publica un comentari a l'entrada