Lluna alta en el cel, pàlida, llunyana. LLuna igual per a tothom. Lluna per a rics, pobres, tristos. Lluna per a persones felices.
Tenir en les sabates les ganes de moure's. Tenir en els ulls les ganes de mirar. I, en canvi, romandre...presoners d'un món que només ens deixa somiar, només somiar...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
"Presoners d'un mòn que només ens deixa somiar, només somiar..." Genial! :)
De quin llibre és aquest fragment?
doncs a mi això no m'ha trasmés res!
Ei, Aberfi, a veure si ens dius de quin llibre o llibres són aquests fragments!
Son dels llibres A tres metres sobre el cel i Perdona si et dic amor
Bon nadal :)
Publica un comentari a l'entrada