Som tant imperfectes que
ens morim de ganes de viure,
ens despedim de la nova oportunitat,
ens entrebanquem amb l’ajuda,
i estimem allò que no vol ser estimat.
ens morim de ganes de viure,
ens despedim de la nova oportunitat,
ens entrebanquem amb l’ajuda,
i estimem allò que no vol ser estimat.
No arribarem a ser papallona, haurem mort amb cos d’eruga.
seràs una papallona, si convé jo donaré les meves ales per Tu(:
La imperfecció humana no ha estat un mai una virtut tan gran com ho és ara
http://www.youtube.com/watch?v=k3ohjcmka2M
2 comentaris:
sortir per la finestra
deixar-los tots darrere els barrots
viure.
VIURE
a mi un dia em van dir que no era res.
llavors vaig descobrir que res és perfecte.
(vet aquí la segona part del jeu, jeu, jeu)
Publica un comentari a l'entrada