He pogut avui
contemplar el teu somriure
dins d'una boira.
He sabut avui
formar la teva cara
entre aquella ombra.
He viscut avui
la càlida experiència
d'una presència amiga.
He sentit avui
dins la soledat de la tarda
que no estava tot sol.
He entès avui que la teva llarga absència no havia matat encara el record d'una imatge eterna.
2 comentaris:
que macu el final*
Benvinguda al blog, Marieta!! Que bonics aquests poemes...
Publica un comentari a l'entrada