Torna d’hora a casa
que he netejat la nostre relació
i he plegat els dubtes dins l’armari
perquè ja no em vull abrigar més amb ells.
Torna d’hora a casa
que menjarem silencis
i beure’m vergonya després
de les postres.
Torna d’hora a casa
que s’ha espatllat el nostre radiador
i sense tu la casa es congela, i les
oportunitats moren per hipotèrmia.
Torna d’hora a casa
que dormirem sobre les espines
que encara queden, esgarrapades a l’esquena
per recordar-nos els errors.
Torna d’hora a casa
que despertarem amnèsics i
tornarem a pintar les parets
perquè semblin unes altres...
...igual que nosaltres.
2 comentaris:
m'agrada molt!!
aquest és un exemple del perquè no et demanaré res. prefereixo imaginar-me coses que no son jeje és més bonic, seria més bonic. en fi llagostí, et mareixes 3 avingudes més i una plaça.
Publica un comentari a l'entrada