Ella...

Plorava. Plorava en silenci, tot i que les llàgrimes li relliscaven sorollosament per les seves galtes. Allò era una tempesta plena de gotes de tristesa.

Estava estirada al llit, cansada d’ell, d’ella, de tots i de tot. Havia set un dia dur i només volia ofegar-se enmig dels llençols.

Es sentia sola enmig de la multitud on tot eren somriures forçats que la repugnaven i paraules falses que l’entristien.

I en ple odi envers al món va entra en el son profund ple de somnis impossibles i de vides irreals.

Però encara que hagués dormit dies, setmanes, anys… Al despertar-se res hauria canviat. Al obrir el ulls va sentir que ja no podia lluitar més, ja no tenia forces per enfrontar-se a res, la primera imatge que va veure va ser el seu reflex al mirall. No li va agrada, va sentir que havia fracassat…

La gent de sota el llit, vull dir els monstres

http://www.youtube.com/watch?v=HJ7-SdG9lKQ&feature=related

Hi ha massa gent sota el llit

que em desperta amb crits

les matinades, i surto el carrer

amb els cabells frisats pel mal humor.

No he dormit bé i dintre

els somnis els budells se’m

han regirat el trobar-me amb persones

passades, passatgers amb qui

ja no comparteixo aeroport.

Això, fa venir un mal de cap

que es concentra en els vint minuts

de metro. I surto el carrer

buscant un rellotge, desitjant

no fer tard. Però tot i córrer

m’arriba la tarda i amb ella

el sopar de la nit: pasta freda

sense gens de formatge.

Això, entristeix qualsevol,

ara ja només falta una ració

de noticies mediocres més

un tongada de missatges subliminals.

Després pregunten perquè

fa dies que arrufo el nas quan

em demanen com va tot, no sé que dir,

tot es tant evident

que fa mandra explicar-ho.

I ara si us plau una mica de silenci,

d’aquí dues hores els veïns tornaran

a fer l’amor i milers de persones

es concentraran sota el meu llit.

Demà tornaré a fer mala cara,

mentrestant maleiré a tots els que

no em deixen dormir i sentiré una gran

ignorància per els que no

entenen les meves paraules.

BUSCANT REFUGI EN LES TEVES ESQUERDES

M’he despertat i, com cada dia, el dolor de la teva absència ha perforat el meu pit. Les esquerdes dibuixades a tota la meva pell han esdevingut encara més profundes i llavors he somrigut. El teu record, enyorat de tu, encara no ha decidit abandonar-me, i cada punxada que em transporta cap als nostres moments em sembla senzillament preciosa i agradable. Vagar per aquesta vida, ara que no hi ets, no té cap sentit si no m’aferro al desig de tornar-te a veure, de tornar a sentir-te al meu costat.
Envejo cada racó del lloc on et trobes i m’odio cada vegada més per no acompanyar-te en aquest llarg viatge. Però sóc feble, dèbil. Sóc fràgil i vulnerable, i, tan mateix, tants defectes junts no van permetre que et seguís; però són capaços d’evitar que vingui a buscar-te. Castigo cada instant que no penso amb el teu rostre, cada aroma que no em recorda el teu alè i les meves llàgrimes no són prou amargues per satisfer la meva set de dir-te que t’estimo.
M’alimento dels records que encara farceixen la meva persona i eviten que sigui quelcom més que pols i aigua. Però quant aquests records s’acabin i ja no siguin capaços ni d’obrir ferides amb sabor a tu, llavors buscaré entre les meves entranyes aquest cor ignorat i destrossat, no per saber com es troba, només per preguntar-li quant temps més vol seguir bategant.

Tenca els Ulls i...

...Somia, sent, escolta, relaxa't, somriu, mira, observa, imagina, viu, riu, plora... embriagat de tot i de tots. Que no se t'escapi res, perquè tot el que t'envolta té alguna importància. sent tot aquells sentiments que les persones tenim la sort d'experimentar, perquè són màgics. No pensis, no dubtis, només fes el que el teu cor et dicti. Estima tan com puguis i deixa't estimar. No deixis que els altres et diguin el que has de fer i el que no. No ets de ningú, ets lliure de triar el que vulguis i equivocat, perquè així entandràs realment el que importa.

Ales de Foc - Laura García Gallego.

Sinopsis:

La reina Marla, amb només disset anys, és la sobirana d'una nació esplendorosa. Ahriel, un àngel femení, és al seu costat des que va néixer, amb la missió de guiar-la i protegir-la, i de mantenir l'equilibri al regne dels humans. Però quan descobreix una conspiració per iniciar una guerra sagnant, Ahriel és traïda i tancada, amb les ales inutilitzades, a l'espantosa presó de Gòrlian, un món primitiu, salvatge i brutal, d'on ningú ha aconseguit escapar-se mai. Ahriel haurà d'aprendre no només a sobreviure a Gòrlian, sinó també a veure les coses des del punt de vista humà... arran de terra.

És un llibre d'aventures on també hi ha amor i tot i que fa molt que m'el vaig llegir, em va agradar molt. El Recomano. També hi ha la segona part: Ales Negres.

LOLITA de Vladimir Nabokov

Lolita, llum de la meva vida, foc de les meves entranyes. Pecat meu, ànima meva.

Lo-li-ta: la punta de la llengua fa tres passets per anar a petar, al tercer, contra les dents.

Lo.Li.Ta.

Es deia Lo, tot just Lo. Al matí, dreta, un metre cinquanta, amb mitjons, aguantant-se sobre un peu. Era la Lola amb pantalons. Era la Dolly a l’escola. El seu nom oficial era Dolores. Però als meus braços sempre va ser la Lolita.

Tenia una precursora? Sí, sens dubte. Fet i fet, potser no hi hauria hagut la Lolita si jo no hagués estimat, una certa nena inicial. En un principiat vora el mar. Però quan? Gairebé tants anys abans de néixer la Lolita com anys tenia jo aquell estiu. L’estil del bon assassí és una prosa plena d’imatges.

Senyores i senyors del jurat, la prova número u és allò que desitjaven els serafins, els serafins ignorants, càndids, d’ales nobles. Vegeu aquest manyoc d’espines.

Notes espontànies

Tenint els peus a terra i el cor volant, així es com vull viure.
Enamorat de quelcom que em va sentir la bellesa de cada instant.
I que en cada parpelleig pugui apreciar tot el que no mereixo i que m'envolta.
Vull superar tot el que sigui impossible al teu costat, sense deixar de emfatitzar les virtuts dels que m'acompanyen.
Vull tenir dins l'ànima la sensació dels teus ulls mirant els meus, fins que la vida s'apagui.
I es que desitjar no és res més que voler un món millor, mentre vivim plenament el present.
Sotmetre's a la bellesa de l'avui i de l'ahir, és la clau perquè el sentit de la vida corri entre la teva pell.

-...Igualment no serveix per res...-Em vas dir mirant al terra.
"Gaudir del perquè dels teus actes és l'impuls per conquerir el món!", vaig estar a punt de dir-te.

Quan veig un full en blanc mil històries em passen pel cap; tristes, divertides, nostàlgiques, traumàtiques...
Tot i així nomes vull explicar la nostra, aquella on tu i jo som els protagonistes, on sempre estem junts, somiant desperts i vivint sense por.
On et dic que per tu mataria, amb tu moriria, per tu atracaria un banc en plena llum del dia, ho donaria tot…
Espero que sigui una història amb molts capítols. Plens d’amor, passió, problemes… Però que nosaltres com a grans herois de l’obra tirarem endavant, lluitant pera aconseguir el final a que estem predestinats, aquell que diu: "I VAN SER FELIÇOS PER SEMPRE MÉS".

Llibres que m'agraden

Ossama és l’home que explica històries a la novel·la de Rabih Alameddine i les explica seguint la tradició dels hakawati, els contadors de contes libanesos, igual que ho feia el seu avi i el seu oncle Jihad.

M’havien recomanat aquest llibre i m’ha agradat, m’han enganxat aquest recull d’històries dins d’altres històries que et transporta a un Orient Mitjà màgic però també real. Rabih Alameddine construeix una novel·la partint d’una gran quantitat de contes que ha deixat la tradició oriental i aconsegueix enllaçar-les de la mateixa manera que ho feien els autors medievals, utilitzant les històries per explicar fets de la realitat que acabaven transformant-se també en fantasia.

A la novel·la seguim alguns moments de la vida d’Ossama, el narrador protagonista, al Beirut de finals dels setanta fins a l’actualitat, però també descobrim contes carregats de màgia,de sultans, de princeses i de dimonis que ens van atrapant.

Una bona novel·la per passar les llargues tardes d’hivern (i potser també les hores de sol de l’estiu ajagut a l’ombra).

ESTIMAR

Estimar, una bella paraula que a tothom li agrada sentir, una bella paraula amb un significat massa ampli. Moltes persones del teu voltant t'estimen però potser no de la manera qu tu desitges, potser aquella persona que necessites que més t'estimi és l'única qu et té oblidada, la única que no li importa si estàs bé o malament, la única cosa que li importa és el seu nom i la seva fama, sense pensar que pot estar fent mol mal als seus, a persones que realment l'estimen i li fan aquell somriure cada matí fingint estar bé només perquè ell no tingui de preocupar-se per res, perquè ell pugui continuar amb aquella felicitat que et fa tirar endavant.

Die Welle (L'ona)

Gran pel·lícula, us la recomano per veure com van iniciar grans dictadures i grups polítics.

Personalment, em va encantar.