Hi ha massa gent sota el llit
que em desperta amb crits
les matinades, i surto el carrer
amb els cabells frisats pel mal humor.
No he dormit bé i dintre
els somnis els budells se’m
han regirat el trobar-me amb persones
passades, passatgers amb qui
ja no comparteixo aeroport.
Això, fa venir un mal de cap
que es concentra en els vint minuts
de metro. I surto el carrer
buscant un rellotge, desitjant
no fer tard. Però tot i córrer
m’arriba la tarda i amb ella
el sopar de la nit: pasta freda
sense gens de formatge.
Això, entristeix qualsevol,
ara ja només falta una ració
de noticies mediocres més
un tongada de missatges subliminals.
Després pregunten perquè
fa dies que arrufo el nas quan
em demanen com va tot, no sé que dir,
tot es tant evident
que fa mandra explicar-ho.
I ara si us plau una mica de silenci,
d’aquí dues hores els veïns tornaran
a fer l’amor i milers de persones
es concentraran sota el meu llit.
Demà tornaré a fer mala cara,
mentrestant maleiré a tots els que
no em deixen dormir i sentiré una gran
ignorància per els que no
entenen les meves paraules.
3 comentaris:
Genial taronger! m'ha encantat! :D
Molt bonic. Tornaré!
Fantàstic, Taronger! A vegades cal mirar sota el llit per espantar els monstres abans d'anar a dormir!
Per cert, ja saps que pots presentar-te a qualsevol moment literari de la setmana...
Publica un comentari a l'entrada