dissabte, 18 d’octubre del 2008

Això no és legítim.
Això que fas, no ho és gens
de legítim.
Crido.
I sé que esperes
veurem caure.

M’esperes.

Qui et dona permís per estibar-me
i llençar-me entre les dents del dubte.
Publicat per a

3 comentaris:

Raquel Santanera ha dit...

cobriré tot el terra de coxinets.
per si mai caus...

tan clar que és diu tot entre paraules, tan poc que avegades la gent no enten res. jo si.

unpetócucadellum(:

19 d’octubre del 2008, a les 15:06
Anònim ha dit...

Molt bé, Cuca de Llum, contínua escrivint. Esperaré amb ganes el teu proper poema!

20 d’octubre del 2008, a les 19:21
Anònim ha dit...

sóm una pared enorme plena de dubtes. i si crides, s'esquerda.

com el rotllo de paper de wc que treu cames, la meva pared treu uns braços i t'estiba cap a mi.

20 d’octubre del 2008, a les 21:05

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)