diumenge, 12 d’octubre del 2008

Llibres que m'agraden


Perdona si et dic amor, de Federico Moccia. Un llibre per passar l'estona. Una història d'amor que enganxa, que fins i tot fa una mica d'enveja, però que no aporta res de nou. Una lectura per desconnectar i somiar una mica!

Federico Moccia s’ha convertit en el gran fenomen editorial italià dels últims anys, amb més de tres milions de llibres venuts. La seva tercera novel·la, Perdona si et dic amor, amb vendes que superen el milió d’exemplars, ha passat a ser un veritable punt de referència per a diverses generacions de lectors, que es veuen reflectits en l’autenticitat de la seva història. Ambientada als romàntics carrers de Roma, és una involuntària guia alternativa d’aquesta ciutat. Desitjosos de conèixer els escenaris d’aquesta love story contemporània, joves de tot el món busquen els consells que apareixen disseminats per tot el llibre per descobrir on menjar les millors pizzes o assaborir els gelats més exquisits.

La contraportada resumeix el llibre d'aquesta manera: La Nikki i l'Alessandro xoquen en una travessia del Viale della Moschea, en ple centre de Roma. La Nikki deixa la seva moto lligada en un pal i l'Alessandro l'acompanya a l'institut amb el cotxe. Ell es compromet a fer-li de xofer i a dur-la a tot arreu mentre ella tingui la moto al mecànic. D'aquesta relació accidentada, en neix una amistat ben especial, però la Nikki i l'Alessandro es porten vint anys i tenen vides molt diferents. Ella està a punt d'acabar el batxillerat, ha tallat amb el seu nòvio perquè no la deixava respirar i viu el present a flor de pell, amb optimisme i entusiasme. L'Alessandro, en canvi, és un creatiu publicitari amb una gran trajectòria, però que es troba sol i desenganyat de l'amor després que la seva companya l'hagi plantat justament quan ell s'hi volia casar. De resultes del xoc entre l'Alessandro i la Nikki, assistim als meandres d'una relació insòlita, plena d'humor i tendresa, que els amics de l'un i de l'altra veuen a vegades amb malfiança i a vegades també amb una gran enveja.

1 comentari:

murmuri ha dit...

jo l'he llegit!
la veritat és aquesta, difrutes d'una ensucrada història d'amor que et comporta una mica d'enveja sana...

Una bona estona de lectura!