Ossama és l’home que explica històries a la novel·la de Rabih Alameddine i les explica seguint la tradició dels hakawati, els contadors de contes libanesos, igual que ho feia el seu avi i el seu oncle Jihad.
M’havien recomanat aquest llibre i m’ha agradat, m’han enganxat aquest recull d’històries dins d’altres històries que et transporta a un Orient Mitjà màgic però també real. Rabih Alameddine construeix una novel·la partint d’una gran quantitat de contes que ha deixat la tradició oriental i aconsegueix enllaçar-les de la mateixa manera que ho feien els autors medievals, utilitzant les històries per explicar fets de la realitat que acabaven transformant-se també en fantasia.
A la novel·la seguim alguns moments de la vida d’Ossama, el narrador protagonista, al Beirut de finals dels setanta fins a l’actualitat, però també descobrim contes carregats de màgia,de sultans, de princeses i de dimonis que ens van atrapant.
Una bona novel·la per passar les llargues tardes d’hivern (i potser també les hores de sol de l’estiu ajagut a l’ombra).
M’havien recomanat aquest llibre i m’ha agradat, m’han enganxat aquest recull d’històries dins d’altres històries que et transporta a un Orient Mitjà màgic però també real. Rabih Alameddine construeix una novel·la partint d’una gran quantitat de contes que ha deixat la tradició oriental i aconsegueix enllaçar-les de la mateixa manera que ho feien els autors medievals, utilitzant les històries per explicar fets de la realitat que acabaven transformant-se també en fantasia.
A la novel·la seguim alguns moments de la vida d’Ossama, el narrador protagonista, al Beirut de finals dels setanta fins a l’actualitat, però també descobrim contes carregats de màgia,de sultans, de princeses i de dimonis que ens van atrapant.
Una bona novel·la per passar les llargues tardes d’hivern (i potser també les hores de sol de l’estiu ajagut a l’ombra).
1 comentari:
interessant el llibre (:
tot i que jo portu una saturació de llibres... tinc prolegs, frases i comentaris de texts enganxats a la llana. Esperem que passi la tempesta i en plena calma miraré de recordar aquest títol*
Publica un comentari a l'entrada