dilluns, 2 de novembre del 2009

Descobrint el viatge


Amb quaranta mil passos a l’esquena segueixo el meu camí.Una harmònica barreja entre l’aire i el mar es fan sentir davant meu, sens dubte s’acosta el meu proper destí.Si pogués creure en algú, de ben segur sería en el bell mig de l’horitzó que dia rere dia m’acompanya.Tot i que sé que en aquest camí deixaré moltes coses enrere, he de seguir, o almenys això em dicta el cor.Què seria jo sinó un pobre viatger infeliç si em limités a comptar allò que vaig perdent, enlloc de gaudir allò que m’arribarà, com ara mateix estic sentint davant els meus ulls brillants la blavor de la vida.Estic segur que els qui em coneixen em prendran per un boig, però quina culpa tinc jo si ells no m’enténen, si ells no saben que jo necessito marxar d’aquí i trobar-me immers en un altre món, en un altre entorn que m’ajudi a conèixe’m.No és fàcil, i de vegades desitjaria tornar, però és inutil lluitar contra el destí,contra el destí que sento dins meu bategant amb més força que mai.Milers de vivències germinen ja del cel i em criden envers l’horitzó, i això per a mi és la vida, la certesa que alguna cosa arribarà, la premonició que m’avisa que algú encara lluny em desitja, i no voldria fer-lo esperar.


Escrit per : Hamlet

2 comentaris:

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Molt bé aquest text, Hamlet. Crec que has de fer cas del que dius tu mateix: "Què seria jo sinó un pobre viatger infeliç si em limités a comptar allò que vaig perdent, enlloc de gaudir allò que m’arribarà, com ara mateix estic sentint davant els meus ulls brillants la blavor de la vida" i no comptar allò que vas perdent, perquè estic segura que guanyaràs molt més del que ara perds, i pensa en Ulisses, l'important és el viatge i no l'arribada...

Trista alegria ha dit...

M'encanta el text Hamlet, i si suposo que hem d'aprendre a viure la vida amb optimisme. :)