Hi ha coses que saps que mai arribaran a passar
però malgrat tot ets incapaç de renunciar a elles
i segueixes lluitant;
lluitant perquè arribi un miracle
que et demostri que les teves esperances no són en va.
Cada cop que em perdo buscant algun defecte en la teva cara
descobreixo la perfecció del teu rostre asimètric.
Cada vegada que m’endinso en la teva veu profunda
no puc evitar pensar que escolto la melodia més preciosa.
El teu somriure és el meu millor somni d’estiu
i la teva fragància la brisa més fresca de primavera.
Però la realitat és cruel.
Molt cruel.
Perquè, saps? Hi ha coses que no enganyen.
I mentre les meves mirades t’estimen,
a mi les teves em maten.
però malgrat tot ets incapaç de renunciar a elles
i segueixes lluitant;
lluitant perquè arribi un miracle
que et demostri que les teves esperances no són en va.
Cada cop que em perdo buscant algun defecte en la teva cara
descobreixo la perfecció del teu rostre asimètric.
Cada vegada que m’endinso en la teva veu profunda
no puc evitar pensar que escolto la melodia més preciosa.
El teu somriure és el meu millor somni d’estiu
i la teva fragància la brisa més fresca de primavera.
Però la realitat és cruel.
Molt cruel.
Perquè, saps? Hi ha coses que no enganyen.
I mentre les meves mirades t’estimen,
a mi les teves em maten.
5 comentaris:
Molt bé, Cactus! Molt bon text! Continua escrivint!
m'ha agradat moltissim cactus :)
felicitats pel text!
*
a vegades darrera unu fora de servei hi ha moltes moltes coses.
Sovint les paraules no ho poden abastar tot. Però gràcies per haver entés una part.
que continuin creixent les teves punxes, cactus(:
T..ger
Un text preciós...U_U
m'encatnaa Cactus!
Cactus és molt bonic.
saps que m'ha emocionat gairabé? le dues últimes línies...de debó són genials :):$
Publica un comentari a l'entrada