diumenge, 1 de novembre del 2009

La impotència em persegueix, la inseguretat, la por d'etibocar-me, el temor a fer o a decidir l'opció inadequada.
Xefar la meva imatge amb una paraula, amb una acció, pssar de l'estimació a l'odi, o ni això, passar de l'estimació a la màxima ignorància.
Sempre decidint, pensant, reflexionant, sobre tot i més, és aquesta la llibertat que conec, dubtu que sigui la real, potser no és un dubte, sinó un desig.

5 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

A vegades aquesta por, inseguratat, et fa actuar d'una manera que no ets, no et deixis influir per "el que diran" sigues tu mateix, perquè tothom té alguna cosa que el fa ser especial.

M'ha agradat molt!!;)

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Amagar-se rere una màscara per la por al què diran o què pensaran de mi no dóna mai bons resultats, creu-me! Molt bon escrit!

Lluna de Plata ha dit...

Sempre s'ha de confiar en un mateix per sobre de tot! D'aquesta manera podem arribar a tenir els més gran de tots els nostres desitjos :)

El Gat Negre ha dit...

Un ha de fer el que creu... ignorar les opinions dels altres, que solen ser adverses, sense por al que acabin pensant.

Molt bo!

El Gat Negre ha dit...

Un ha de fer el que creu... ignorar les opinions dels altres, que solen ser adverses, sense por al que acabin pensant.

Molt bo!