dilluns, 16 de novembre del 2009

Mario Benedetti: L'Ànima que no vol morir



El 17 de maig de 2009 va morir una joia de les lletres universals, sens dubte una de les millors fonts de coratge i de tendresa de la història.És trist que hagin de succeïr esdeveniments d’aquesta magnitud per a què es reconegui mundialment el valor que la seva cualitat extraordinària estava demanant a crits feia ja anys.No pateixis, que jo i molts altres no necessitem que desaparegui tota una vida per a donar-nos conta que allò que val la pena s’ho val i ja està.Tampoc és culpa nostra haver de suportar la incompetència que ens envolta, i ho dic pensant en moltes mirades buides que han vist passar per davant seu la bellesa de les lletres i l’han rebutjada coinduïnt-se involuntàriament cap a un camí pobre de sentit.Et recordarem molt els qui et vam poder apreciar, ja sigui per els teus versos o per les teves novel·les..i quan dic això no puc evitar pensar en una de molt especial que em va robar el cor només llegir-la, i que sé del cert que m’ha marcat com a persona.Sí, em refereixo a Primavera con una esquina rota..

Només em queda desitjar-te el millor repòs possible, i recordar-te que les persones d’esperit fort no moren sinó que resten entre nosaltres éssent una de les forces més grans d’aquest món!

Escrit per: Hamlet

2 comentaris:

Lluna de Plata ha dit...

És bonic el text :)
m'ha agradat alló deque hi ha gent que s'adona del que té abans de perdre-ho!

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Un magnífic autor, Benedetti! Gràcies, Hamlet!