dissabte, 7 de novembre del 2009

La maquina que està fora de servei

http://www.youtube.com/watch?v=gNTE5Msp8G8
Aixeco els ulls,
però s’endinsen fins més avall del coll,
notant regust de cervesa calenta i zel poc calmat.
Fa calor i el jersei s’escorre fins a quedar sobre el terra.
De cop, recordo quan em mirava i creia en un per sempre,
però ara em trituro el pit amb una grapadora, i em clavo mai més.
Sóc un estrany que parla per boca d’un altra,
i ploro una suor que abans m’ abrasava les mans.
Tot el que creia s’ha tornat cendra que omple la llar de foc:
compacte, grisa i freda, tan igual a la brutícia dels meus peus
que a vegades em confonc entra la terra,
i em deixo rossegar el ventre pels cucs.
No em serveixen els poemes que de dia són “bons” versos
i de nit s’infecten per haver estat mal creats.
No em serveix saber sobre la vida, ja que quan no et trobes
aquesta ja no et reconeix.
No sé on sóc, però sento olor de boira dintre aquesta ciutat
que és tan poc meva...
Prou!
Retrocedeixo, em miro el got que porto a la mà,
crec que tinc ganes de deixar d’estar fora de servei.

-Per favor! no critiquin les màquines que avui s’han(me)d’arreglar.

2 comentaris:

Mireia ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=1wmUrkFotSE&feature=related

(a partir del minut 4:35)

Cactus** ha dit...

Trobar-se fora de lloc és dur, però si malgrat tot aconseguim tirar endavant, hem aconseguit superar un gran repte.

No et rendeixis, a vegades per por a funcionar malament preferim està fora de servei. Jo no em vull perdre els nostres errors.