Resta tremolant, quieta, resplendent,
damunt les pestanyes i sota un iris blau penetrant.
Aquells ulls, cansats d'anhelar veure el sol, temen vessar llàgrimes.
La pressió fa brillar-los,
mentre una nova música es deixa amanyagar.
Prové d'allà on les històries afectuoses
fan fer el seu niu en néixer,
molt al fons del cor.
En un sol parpalleig totes li venen a la memòria,
les reviu amb aquells idèntics sentiments dins l'ànima.
Algú va robar-li el bell somriure
que sempre apareixia quan la vida semblava cessar.
Que costós es fa oblidar els records,
quan la vida segueix endavant amb la constant presència de l'ahir.
5 comentaris:
Molt bon text :)
m'ha agradat molt el text:)
i sí, és difícil oblidar els records!
gràcies ;)
Que costós es fa oblidar els records,
quan la vida segueix endavant amb la constant presència de l'ahir.
m'encanta aquesta frasee!!!*.*
molt bon text!;)
Molt bonic, aquest text, Flicka! Benvinguda al blog! Espero continuar llegint-te, que em sembla que tens molt a dir!
Publica un comentari a l'entrada