La teva aroma inconfusible, el teu tacte suau, la teva mirada penetrant, el teu riure extravagant, et fan una presa terriblement temptadora.
T’acostes i sento aquella olor que després quedarà a la meva roba, als meus cabells, que sempre quedarà dins meu.
I es que la teva mirada m’hipnotitza. Em desafies quan et parlo, se’t il·luminen els ulls quan et faig riure, les òrbites se’t disparen quan dic bajanades, la ràbia se’t reflexa al rostre quan sents coses que no t’agraden, apartes la mirada quan t’intimido … Quan em mires em fas sentir especial, diferent, única! No tens por del que pugui veure en tu, ets autèntic i transparent.
Em toques, m’acaricies, m’abraces i crec tocar el cel. Quan m’apartes els cabells de la cara, quan em fas pessigolles, quan em dones la mà, simplement m’encantes.
Em perdo en aquesta terrible seducció…
5 comentaris:
M'encanta perla de la nit!
Crec que descrius a la perfecció aquest sentiment de passió :)
tot neix i mor .
Molt interessant, Perla de Nit!
Molt apassionant, m'agrada molt :)
m'encanta:)
Publica un comentari a l'entrada