dilluns, 5 de juliol del 2010

El símbol perdut, Dan Brown


No havia tornat a llegir cap altra novel·la de Dan Brown des d’El codi Da Vinci i ara em van deixar El símbol perdut.
El símbol perdut torna a presentar Robert Langdon, professor de simbologia de la Universitat de Harvard, com a protagonista d’una història en què els Antics Misteris maçònics poden ser revelats. El punt de partida de la història és el segrest d’un important maçó amic de Robert Langdon. A partir d’aquí tot és un llarg i complex joc de pistes per arribar a desxifrar la piràmide maçònica que amaga un dels més grans secrets de la humanitat. Tot això amanit amb persecucions, amb investigacions sobre ciències noètiques, amb la CIA pel mig i amb la ciutat de Washington com a teló de fons.
El Símbol perdut, doncs, és una novel·la amb tots els ingredients per convertir-se en best seller. L’he llegida en pocs dies perquè aconsegueix captar l’atenció i mantenir la intriga, tot plegat amb algun cop d’efecte de tant en tant que anima a continuar llegint. De tota manera, m’ha semblat ja una mica massa conegut aquest joc de pistes que no aporta gaire res de nou al que ja va representar El codi Da Vinci, ara, però, en lloc d’un gegant de l’Opus en tenim un que vol desvetllar els secrets més ben guardats dels maçons, però crec que Dan Brown comença a perdre originalitat si és que n’havia mostrat alguna vegada.

De tota manera, és una bona lectura d'estiu.