dimarts, 28 de febrer del 2012

"La vida dels morts està en la memòria dels vius."

Ciceró

diumenge, 26 de febrer del 2012

Aprenentatge

Més o menys, estimat noi,
totes les paraules humanes són engany,
de fet, només som sincers entre els bolquers,
i més tard a dins la tomba.

Llavors jaiem al costat dels pares,
finalment som savis i plens d'una freda claredat,
amb ossos pelats fem espetegar la veritat,
i més d'un preferiria mentir i tornar a viure.


Herman Hesse

dijous, 16 de febrer del 2012

S'estimaren

S’estimaren;saberen
la urgència del sexe, com les venes
poden en un moment omplir-se d’aigua
salobre, de sol d’estiu, de peixos
saltadors.

S’amagaven
per la nit del pinar o per les tèbies
raconades de l’ombra.
Sentien, lassos,
la remor de l’oratge o el llunyaníssim
brogit de la ciutat.
En desvetllar-se l’endemà ella creia
que a l’alcova hi havia olor de roses,
i ell pensava el primer vers d’un poema
que mai no arribà a escriure.

Les noces foren de pinyol vermell.
Tenen un fill notari a la península
i una filla amb promès.
Són gent d’allò que en diuen respectable.

Tornen a casa cap al tard, lentíssims,
assaborint cansadament la tarda.
Amb una punta de frisança, els ulls
se’ls perden qualque pic entre les branques
dels arbres del carrer, com si hi sotgessin
un reste de verdor o de carícia.
Miren els anys, el cel, les hores seques,
el rellotge i la pols. Caminen. Callen.


Josep Maria Llompart

dijous, 2 de febrer del 2012

No és, saps autor? La més brillant de totes. A vegades passa desapercebuda entre les seves germanes diminutes. Em refereixo a la Polar, l’estrella Polar. Amagada entre milers de puntets brillants, amagada en la foscor de la nit, com jo, igual que jo. La Polar, la que senyala el nord, aquest punt que jo tinc perdut. La Polar, està allà. La tinc ben localitzada. L’home del planetari ens va explicar com trobar-la, com reconèixer-la entre milers, entre milions. L’última de la Osa Menor, sense brillar, rebutjant protagonisme, com volent escapar, com jo, igualeta que jo, com volent escapar...