diumenge, 24 de maig de 2009

J...........O

No vull ser,
la germana pobre de la prosa,
una lluna decapitada,
el somriure per vestir sants,
l’aterratge d’emergència,
el sostre per pintar,
una minutera,
tu amb 10 anys més,
i craters dins les meves postres.
No vull ser,
un mirar demà
i veure que no sóc el que era avui
i veure que no sóc el que desitjava ser ahir.

dijous, 14 de maig de 2009

Tornes amb l'esquena plena de brostes


els peus de terra.


Em llevo i rius sincer.


L'habitació desordenada,


a ella li cauen agulles, botons.


Escric mentre esmorzo


els peus plens de terra


i agulles pertot.

dilluns, 11 de maig de 2009

punt. (i seguit)

Cau.
La llàgrima que trenca el cor i desboca el plor.
Cau.
I amb ella cauen els anys, els dies i tot.
Cau.
I una altra.
I una altra.
I infinites llàgrimes que cauen.
Infinites que intentes retenir.
Infinites que intentes acompanyar de paraules.
Moltes paraules.
Tantes que s'emboliquen.
Tantes que es saturen.
Tantes que no surten.

Amagues el cap, eixugues el raig constant de llàgrimes i somrius.
No dius res.
Calles.
Però el pensament et remarca un... A reveure.



emprendràss un nou camí i construiràs la teva vida... pas a pas, dia a dia. Recordant sempre tot el que fa que siguis com ets. Tot compta.

dissabte, 9 de maig de 2009

M'acaronen~


Dels teus dits que m'acaronen
podré tornar a volar
pinta amb carbonet el vent
vull dormir
bogeria nítida, cançó suau
arrenca'm l'ànima...

SoPa de LLetRes



Tinc memòries,
explicades en 5 línees,
que es de ses c r iu en sense voler,
cada cop que giro el cap.
I m a i n in g ú les a r r iba a ll e gi r. . .

dimecres, 6 de maig de 2009

Rellotge sense busques

"La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera. A J. T. Malone li va arribar d'una manera tan senzilla que durant un temps va confondre el final de la vida amb el començament d'una nova estació. L'hivern del seu quarantè any va ser anormalment fred per a aquell poble del Sud - amb dies gèlids i pàlids i nits radiants. La primavera va arribar amb la violència a mitjan març d'aquell any de 1953, i en Malone estava pàl·lid i xafat aquells dies de floració incipient i cels ventosos. Com a farmacèutic es va diagnosticar astènia primaveral i es va receptar un tònic a base de fetge i ferro. Tot i que es cansava amb facilitat, va continuar amb la rutina habitual: anava a per a la feina, la seva apotecaria era un dels primers negocis que obrien al carrer principal i tancava a les sis. Dinava en un restaurant del centre i sopava a casa amb la família. Però estava estugós amb el menjar i va anar perdent pes. Quan va canviar el vestit d'hivern pel més lleuger d'entretemps, els calçons li anaven balders i feien plecs damunt el seu cos llarg i magre. Tenia les temples enfonyades de tal manera que se l'hi veien bategar les venes quan mastegava o engolia i la nou del coll li forcejava dins la gola amagrida.

Però en Malone no hi veia motiu d'alarma: la seva astènia primaveral era anormalment forta i va afegir al seu tònic l'antic tractament a base de sofre i melassa perquè, al cap i a la fi, els remeis tradicionals eren els millors.


(...)"


En aquest llibre l'acció de la història de McCullers s'ambienta al sud dels EUA en un moment en què la violència envers els negres encara perdurava ardentment encesa. Els principals protagonistes són J. T. Malone, apotecari, racista i antisemita; i el reaccionari jutge Clara, amic de Malone, un vell classista, partidari de l'esclavatge i antic membre del Ku Klux Klan.

dilluns, 4 de maig de 2009

SONET VIII

Si tu ets música, què et fa escoltar-la trist?
Dolçor amb dolçor no es bat, goig amb goig no es rebutja.
Per què t'estimes, doncs, allò que amb pena has vist
i fins reps amb plaer allò que prou t'enutja?

Si un definit acord de sons ben ento
nats,
amb casament units, ofèn la teva oïda,

és pel suau retret de veure així aplegats

en un de sol els sons, parts que en tu foren vida.





Mira com cada corda, espòs d'amor submís

de l'altra, s'acompassa en múrjua concordança,

i així un pare i un fill i una mare feliç

canten, com un de sol, una alegre romança:


I el cant no té cap mot: és de tots i un només.

I canta per a tu: "Tu , sol, no tens després!"


- William Shakespeare -

diumenge, 3 de maig de 2009


Veig senyores

orgulloses
amb el coll estirat
ensenyant els seus collarets de plàstic.

Al costat de marits
amb camises cares
i passegen volent dir alguna cosa.

A mi no m'arriba el missatge.

dissabte, 2 de maig de 2009

COSES MEVES

És el meu racó de món
on ningú jutja
les meves coses.
Si em pregunten que què penso,
jo sempre dic:
“res... Són coses meves...”



Sanjosex
http://www.goear.com/listen/3025ccf/Coses-meves-Sanjosex