dilluns, 4 de maig de 2009

SONET VIII

Si tu ets música, què et fa escoltar-la trist?
Dolçor amb dolçor no es bat, goig amb goig no es rebutja.
Per què t'estimes, doncs, allò que amb pena has vist
i fins reps amb plaer allò que prou t'enutja?

Si un definit acord de sons ben ento
nats,
amb casament units, ofèn la teva oïda,

és pel suau retret de veure així aplegats

en un de sol els sons, parts que en tu foren vida.





Mira com cada corda, espòs d'amor submís

de l'altra, s'acompassa en múrjua concordança,

i així un pare i un fill i una mare feliç

canten, com un de sol, una alegre romança:


I el cant no té cap mot: és de tots i un només.

I canta per a tu: "Tu , sol, no tens després!"


- William Shakespeare -

1 comentari:

Anònim ha dit...

molt bo! ***


sempre serà un poeta per excel·lència:)