dijous, 29 de desembre del 2011
Torna Nadal
L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
Miquel Martí i Pol
diumenge, 25 de desembre del 2011
dilluns, 19 de desembre del 2011
"Cada dia m'adono que m'enganyo amb els pensaments del dia abans."
Una frase del llibre Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor
(Quan la vaig llegir amb va fer reflexionar durant una bona estona. Prova-ho. Potser et sembla que no però, si hi rumies, en el fons pots trobar-hi alguna cosa que desconeixies en només veure-la i llegir-la un cop).
dijous, 8 de desembre del 2011
De la pel·lícula El curiós cas de Benjamin Button
dilluns, 5 de desembre del 2011
Mahatma Gandhi
dilluns, 28 de novembre del 2011
divendres, 25 de novembre del 2011
Em sap molt greu
http://www.youtube.com/watch?v=jXG0YMv5Fvk&feature=relmfu
Qui ha escopit a la terra perquè ara ens escupi ella d’aquesta manera?
El món pot arribar a ser un lloc trist, molt trist.
dimecres, 23 de novembre del 2011
Que injusta la vida...
Per què sempre passen coses dolentes a les persones que no ho mereixen? Sincerament jo no ho entenc. No entenc que una persona que ha lluitat tan se li escapi la vida sense poder-hi fer res així perquè si, perquè la vida és injusta, molt injusta. Mai ho acabaré d’entendre, ser que no hi podem fer res i que hem de tirar endavant però això no em consola, perquè no s’ho mereixia, era un lluitador i sempre ho serà. I això em fa pensar en com tot pot acabar en un moment, és amb aquestes coses quan t’adones de que no pots deixar passar res perquè potser demà ja no ho podràs fer. Fa uns dies escrivia un text parlant de totes les coses boniques que hi ha, però avui no hi són, avui només hi ha tristesa, avui ens ha deixat una gran persona i això em recorda que no fa pas gaire també ens va deixar una altra magnífica persona. Tant sols espero que sàpiguen, allà on siguin, que no els oblidarem MAI!
divendres, 11 de novembre del 2011
Jo sóc català
Pau Casals
dijous, 10 de novembre del 2011
20 anys sense Montserrat Roig
dimarts, 8 de novembre del 2011
El mirall de l’ànima
divendres, 4 de novembre del 2011
Bonic
Bonic. Bonic és anar sempre amb un somriure als llavis, bonic és contagiar la teva alegria, bonic és aquell gest d’efecte inesperat, bonic és ser lliure, bonic és no pensar, bonic és imaginar, bonic és creure que tot és possible, bonic és respirar profundament i deixar anar l’aire a poc a poc, sense pressa, bonic són els moments de rialles, xerrades amb amics que duren i duren, bonic és saber que sempre tindràs algú que et farà costat, bonica és una abraçada regalada, bonic és lluitar per el que tu vols, bonic és escoltar aquella cançó especial, bonic és estimar, bonic és ser estimat, bonic és saber que et troben a faltar, boniques son les persones i tot el que podem arribar a fer, bonic és sentir les ganes de riure i oblidar els problemes, bonic és saber que pensen en tu, bonica és la vida i són tots aquells petits instants de felicitat que la fan encara més bonica.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
La ironia dramàtica en el cinema
divendres, 14 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
VIVIM A COP DE ROCK
El passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, es va estrenar al Teatre Victòria el nou musical de Dagoll Dagom, Cop de Rock, que fa referència a les mítiques cançons del rock català dels anys 80 i 90. Alguns d’aquests grups, avui encara són vigents, d’altres es van separar. Aquest espectacle és un homenatge a aquests grups i a aquestes cançons que durant tants dies i tantes nits escoltàvem sense parar.
Però l’estrena oficial del musical es va fer ahir, 28 d’octubre, amb un èxit rotund ja que les entrades estaven exhaurides des de feia dies.
L’obra es basa en un grup anomenat Cop de Rock o com diuen ells en escena: “Cop de Rock, una banda que fa el que pot!”. Aquesta banda està formada per tres nois i una noia: en Roc, en Ramon, en Pau i la Núria. Tots ells són d’un poble de l’Alt Empordà. És una història d’amors entre els nois del grup i unes noies de l’Ebre que han anat dos dies a l’Empordà a celebrar el comiat de soltera d’una d’elles, la Lluna (Mariona Castillo). Entre escena i escena hi ha com a fil conductor els fragments de les magnífiques cançons de Sopa de Cabra, Sau, Pets i Lax’n’Busto, entre altres. Podem dir, que l’argument és senzill, però el mateix temps va bé per musicalitzar les escenes. La coreografia està ben pensada i ben estructurada. Però a part d’això, Joan Lluís Bozzo ha sabut aprofitar l’espai de l’escenari mitjançant una plataforma giratòria que facilita els canvis d’escena. A més a més, a l’escenari hi figuren tres rocs que serveixen per donar un ambient costaner al poble i com a suport de projecció d’efectes visuals.
La història està dividida en dues parts: la primera, situada el 1992, l’any memorable del Barça a Wembley i dels Jocs Olímpics a Barcelona, és l’etapa de maduració del grup. A la segona part, ens situem a l’any del Fòrum a la capital catalana, el 2004, any en què els personatges tenen una segona oportunitat per arreglar tot allò que un dia van deixar enrere.
És una representació que t’arriba al cor. És capaç de provocar-te la més sincera rialla en un minut i al següent, l’emoció de l’escena fa que no et puguis contenir les llàgrimes galtes avall. La funció, inevitablement, també té una pinzellada de catalanisme ja que tal com diu en Roc (Roger Berruezo i cantant del grup): “Canto amb la llengua que somio”!
Podreu gaudir del musical fins al 8 de gener del 2012. No us ho perdeu!!!
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Joc
Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquesta tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.
Gabriel Ferrater
Jo que vigilo tant els meus desitjos lassos,
dona, pensava en tu per un amor del risc.
-I jo, on és el meu pensament, allà visc,
no on me porten els meus passos.
Jo et seguia, esmunyint-me per dins l'ombra del meu
fantasiar; et creies sola i mon ull sotjava
mentre, del goig de tu mateixa lenta esclava,
despullaves ton cos de neu.
Amb tot, ¿què pot haver-hi entre jo i tu, altiva
que com un déu et peixes d'orgull extenuat?
Si faig del meu senyera, et crido en un combat
que és teu sols essent fugitiva.
I si em reto, ¿què fóra el meu pler, sense orgull?
El flamissell que vaga damunt la inerta escorça.
I amb tot, un no res del teu voler em pot tòrcer.
Pensava en tu, i amb tot no ho vull.
Carles Riba, del segon llibre d'Estances.
dijous, 29 de setembre del 2011
DECEPCIÓ
dilluns, 19 de setembre del 2011
Laura - Lluís Llach
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.
M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.
I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.
http://www.youtube.com/watch?v=dmzzFYzX4ko
dimarts, 13 de setembre del 2011
Per què escric. Per què escriu, un escriptor
dimarts, 19 de juliol del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
No ens van explicar que aquestes fórmules són equivocades, frustren a les persones, són alienants, i que podem intentar altres alternatives. Ah, tampoc ens van dir que algú ens havia de dir tot això ... Perquè vivim en un món on ens amaguem per fer l'amor... encara que la violència, es practica a plena llum del dia"
John Lennon
dilluns, 16 de maig del 2011
Cada moment val or; bons o dolents, no tenen preu. Cada somriure viscut, cada paraula trobada, cada petó robat, cada batalla vençuda, cada batalla perduda... No sabem tot el que tenim fins que ho perdem tot.
dimecres, 4 de maig del 2011
Em miro i em torno a mirar
Hi ha molta gent que bufa i no li surten bombolles, gent que cau i no es pot aixecar, gent que es voldria canviar de barri però ja és massa tard. Hi ha coses que no s’entenen.
Fins una altra Ana...
ERRORS
El primer peto va estar envoltat d’humitat i fred. No es veien les estrelles ni la Lluna. Va ser una nit molt estranya, sens e màgia ni papallones a l’estómac.
El nostre conte ha estat un error. Ha d’acabar però tinc por de dir-t’ho.
La pluja i els núvols m’ho han dit tots aquests dies però no els hi feia cas. Va ser culpa meva, ho se, i ara et faré mal. Tinc una raó per fer-ho i és que necessito ser feliç.
dilluns, 2 de maig del 2011
LLETRA A DOLORS
diumenge, 1 de maig del 2011
dilluns, 25 d’abril del 2011
diumenge, 10 d’abril del 2011
MOMENT DE PAU
El vent, el soroll de les fulles dels arbres al moure’s, els cabells voleiar. Sentir l’escalfor del sol a la pell. Tocar l’aigua freda del riu. Mirar amunt i veure el cel blau, amb els núvols decorant-lo. Sentir els ocells cantar, respirar l’aire net i sentir la tranquil·litat de la natura. Un món part, sense presses ni preocupacions, sense maldecaps. Només deixar passar el temps sense que res més importi. Tan sols gaudir d’un moment de pau.
Us recomano que trobeu un moment per vosaltres i gaudiu d'un moment com aquest!
dimecres, 30 de març del 2011
l'amor vertader
dimarts, 29 de març del 2011
Absència.
divendres, 25 de març del 2011
Què veus des de la finestra?
dijous, 24 de març del 2011
Caos
No és un deliri, no és una al·lucinació. Vivim en una realitat on només pots somriure després d’haver plorat molt, després de deixar de sorprendre’t per qualsevol final i conèixer-te tots els principis que comencen després d’una nit de tempesta.
No puc evitar sentir-me marejada per la il·lusió òptica de la il·lusió de la realitat, una realitat que desafina.
dimecres, 23 de març del 2011
divendres, 11 de març del 2011
dijous, 10 de març del 2011
EL CAÇADOR D'ESTELS
Khaled Hosseini va publicar El caçador d'estels al 2003 i va ser un autèntic bestseller als Estats Units. Més tard, al 2007, Marc Foster en dirigí la pel·lícula.
La història parla sobre Amir, un noi que viu als Estats Units, on va arribar de petit en companyia del seu pare fugint de la invasió sovètica de l'Afganistan. Tot comença quan rep una trucada d'un home de l'Afganistan.
A continuació hi ha un flashback explicant la infància d'Amir, un nen infeliç que viu en una casa benestant i té com a únic amic a Hassan, fill del criat que ha servit al seu pare durant els últims 40 anys i d'una étnia que no és de l'étnia pastún. La principal afició dels dos nens és fer volar cometes.
De gran es veurà obligat moralment a anar al rescat d'un nen estretament relacionat amb el seu propi passat.
La crueldat dels nens; els conflictes étnics i la segregació social que comporten; els secrets dels pares als seus fills; els sentiments mai declarats; la conservació de la cultura i costums pròpies quan es viu a l'estranger; la inestabilitat política d'Afganistan; la incapacitat per enfrontar-se als poblemes són temes tractats en aquesta història.
Enllaç del tràiler de la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=8IDO18mVqPo
Us recomano tant el llibre com la pel·lícula!
dilluns, 7 de març del 2011
Un petit racó del món
De tant en tant hi ha clarianes amb una mica d’herba. Aquestes petites clapes d’un verd més clar estan plenes d’espigues que es mouen al ritme de l’aire. Freguen les cames de les persones que s’hi passegen.
Al final del bosc hi ha un petit turó de roca grisa. Des de dalt es veuen els arbres com dansen, se senten els ocells cantar. També es poden contemplar 360º de paisatge, des de Bellmunt a Cabrera o el Montseny. Entre les pedres calentes pel sol, hi viuen petits animalons com sargantanes o llagostes. En un costat, quan ja comença a fer baixada, hi ha uns boixos amb una cabana construïda pels nens de la casa de pagès que hi ha darrera el turó.
És un lloc bonic i preciós, on si respira tranquil•litat. Lluny de les fresses quotidianes de les poblacions. Un lloc es pot fer la migdiada sota un arbre amb la remor dels arbres de fons i el cant dels ocells. Només s’ha de vigilar que no vinguin les formigues i es passegin pel damunt teu. És un petit paradís, idíl•lic, però real.
dissabte, 26 de febrer del 2011
Busco i busco l'angle en que m'he de mirar com passen els matins corrent darrere algun somni estúpid, les tardes de cafè, les llargues nits en la barra d'un bar, les xerrades que s'acaben convertint en fum i només fum.
Busco i busco la manera d'afrontar tot el que vindrà i sobretot tot el que ja ha passat, tot el que ens ha passat.
Busco i busco la posció correcte per disfrutar, per riure i ser "feliç". Sense patir, sense llàgrimes, sense escalfreds, sense ràbia, sense violència.
divendres, 25 de febrer del 2011
Més de cent paraules, més de cent motius per seguir lluitant cada dia!
dijous, 24 de febrer del 2011
La porta dels somnis
La meva entrada és bella i senzilla. Envoltada de flors de tots colors. Les fragàncies més agradables arriben al meu nas. Hi ha unes roses molt elegants, vermelles, magenta, roses i ataronjades, totes barrejades. També s’hi reconeixen margarides amb un botonet al mig, envoltat de pètals blancs. Moltes altres flors es poden contemplar, algunes que ni existeixen al món real.
La porta és de fusta de roure, molt ben tallada amb figures per tot el marc. Hi ha unes lletres gravades, tenen unes traces infantils que costen de llegir. Sembla que posa el meu nom. Al mig de l’entrada hi ha una finestreta per la qual es pot veure el món dels somnis. Té dues barres de ferro que la divideixen en quatre quadrats iguals.
També hi ha una alfombreta amb un escrit: Benvingut a la república independent dels teus somnis! I una cara somrient al costat. Del mateix color rosat que l’estora de fregar els peus hi ha un pom a l’esquerra de la porta. Té un pany molt gran dos dits més avall.
Em poso la mà a la butxaca i en trec una clau d’or. No pesa gens. L’observo durant una estona. És molt bonica. Resplendeix lluentor daurada per tot el seu voltant, fins i tot la meva mà sembla d’or. M’atreveixo a entrar-la al pany. Encaixa a la perfecció. Començo a girar la mà i de mica en mica s’obra la porta. A darrera i apareix una llum molt forta. No em deixa veure res, però és bella. Sembla les postes de sol que es veuen des del menjador de casa meva. Faig un pas endavant i ja sóc a dins d’un somni.
I tu, ja has vist la teva porta dels somnis? No tinguis por i entra-hi.
On és la nena que jo busco?
dissabte, 19 de febrer del 2011
Fragment traduît d' Eclipse
divendres, 18 de febrer del 2011
dijous, 17 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
L'impotent
http://www.youtube.com/watch?v=s2VzLn6DMCE
A prop d’una de les ratlles blanques que hi pintades al carrer un colom juga a recargolar-se, els cotxes ignorant tal ritual passen reiteradament sobre l’animal, mai però, l’acaben de matar. Per alguna raó o causa o fins i tot arribaria a dir casualitat l’ocell continua el ball sense caure mort. I jo des de la distància que agafa un espectador, per contemplar millor l’escena, em retinc les ganes de cridar que parin.
Per un moment crec que se’m han tensat les cames i l’horror que sentia en un primer instant ha passat a un estat de plaer. Si ara mateix aturéssim el temps i ens fixéssim en aquest espai, podríem retallar moment per moment i valorar en qui d’ells m’he excitat més. Però, quin reacció hauria de tenir jo quan m’han adonés que del horror al plaer no hi he notat diferència, que en totes dues he agafat el mateix aire i l’he aguantat els mateixos segons?
diumenge, 13 de febrer del 2011
Dóna'm la mà
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Us deixo aquesta fantàstica interpretació del poema, recitat per Ovidi Montllor i musicat per Toti Soler, que l'acompanya amb la guitarra. Aquesta i més versions d'alguns poemes de l'escripor barceloní es poden trobar al disc Salvat Papasseit per Ovidi Montllor, de l'any 1975.
http://www.youtube.com/watch?v=c9mKfGbeSf0
Montllor també va interpretar altres poemes, com Els amants, d'Estellés...
http://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs&feature=related
...o Corrandes d'Exili, de Pere Quart.
http://www.youtube.com/watch?v=ZbcRvcva1mc
dissabte, 12 de febrer del 2011
la banda sonora de les nostres vides
Una cançó et pot dir que al veure reflexada la teva llum està boig per tu, et pot desitjar un bon dia, pot dir-te: llença't amb l'argument de que cada instant és únic i no es repetirà, et pot explicar la història de perquè és el boig de la ciutat, o senzillament et pot dir que tu ets la llum, tu ets el camí, tu ets la fi del seu destí.
També et pot ensenyar quan estiguis fart d'estar aquí com anar al cel i tornar, pot explicar-te perquè havia de lluitar per tu i no ho va saber fer en tres minuts, t'informàra que no és d'aquí, tampoc és d'allà i tot això només t'ho argumentarà amb un: la meva terra és el mar.
Pot ajudar-te a entendre que no hi ha llàgrimes al cel i que s'ha de somriure per tots aquells que ja no hi són, si insisteixes pot demostrar-te que més enllà hi ha un paradís.
Pot dir-te: tinc fam de tu mentre et clava una destral enmig del cor, llavors poder necessitaràs una mica d'oxigen, i en aquest moment tan crític es quan entendràs que pot ser que la vida et porti fins al sol.
Després arribarà el vespre i no sabràs què fer, i més tard entendràs que quan és fosc sol a casa és el moment en que et dirà tots els sentiments que li provoques quan somrius i serà en aquell instant quan et dirà que marxis corrents cap a l'Empordà mentre desitjaràs a tots els que ens quedem aquí que tinguem sort i que la vida ens dongui un camí ben llarg. Però després et prometrà tot un món mentre et diu: si et quedes amb mi... Tot i això llavors voldrà innundar-ho tot amb la júlia o buscarà la Mercè per totes les places dels pobles.
En fi, ja veus, una cançó pot dir-te milions de coses, però el què sobretot et dirà és... VIU-LA!
dijous, 10 de febrer del 2011
Sensacions
El diari de Noa
dimarts, 8 de febrer del 2011
També diuen que si hi ha qualsevol cosa que t'importi suficient s'ha de demostrar amb fets, no valen per res les paraules sense que l'actitud les acompanyi.
Si bé és cert que les paraules se les emporta el vent també ho és que a tots ens agrada sentir-les. Qui no vol que li recordin cada dia que l'estimen? Que potser algú negaria la felicitat quan aquells que t'importen et saluden?
Realment dons són importants les paraules?
http://www.youtube.com/watch?v=hbJuEFs7-kU
dimecres, 2 de febrer del 2011
Positiu, positiva
als temors i els desitjos de la gent.
Positiva és la llum dels ulls d’un nen,
que no s’esborri amb el pas del temps.
Positiu és el ritme, que batega al teu cor.
Positiva és l’entrega, sense por...
Positius som milions de cors;
No oblidis mai que el sol surt per tothom...
No t’amaguis mai sota el dolor, positiu és viu tot molt millor.
Positiu sempre donem amor. El teu, el meu, el seu, el nostre amor...
Positiu és tornar a començar. Positiva ho és la llibertat.
Positiu és pintar-te de colors. Positiva també ho és la tristor.
Positiu és entregar-se al immens infinit.
Positiva és la història que hi ha en mi (hi ha en tu).
Positius som milions de cors;
No oblidis mai que el sol surt per tothom.
No t’amaguis mai sota el dolor, positiu és viu tot molt millor!
Positiu sempre donem amor. El teu, el meu, el seu, el nostre amor...
Positiu com un dia clar... Positiu com un estel llunyà...
Positiu és la vida, que ens toca esperar,
Positiu és la força, que ens fa enlairar!!
Aquesta cançó està composada i escrita per Víctor Naranjo, i principalment és per el motiu del Dia Mundial de la Sida.
M'encanta la cançó! Recomano escoltar-la, aquí deixo el link!!
http://www.youtube.com/watch?v=5cURtsQVEK4
Molta sort amb els exàmens! :)
dimecres, 26 de gener del 2011
Per la melena rossa de la Christina R.
Em van dir que va demanar com és cuinava una sípia mentre feia la recta Vic-Manlleu dins uns cotxe blau cel. Després, va travessar la porta que guardava la unitat familiar i va descobrir-hi un cau de rates i al costat l’avi que feia olor de llar de foc. Es veu que la seva tornada a casa havia estat un total mareig fruït del adorable autobús i la cara a depuradora de la senyora que tenia al costat. A tres quarts de vuit li van dir que encara no era hora de sopar, i va decidir omplir-se l’apèndix amb peles de pipa. El seu pare sempre li va dir que totes les porqueries anaven a parar en aquesta petita bosseta que tenim dins el cos, però com a mediocre geògrafa intestinal mai va saber ben bé on situar-la. Personalment, crec que quan la llengua va començar a notar les grutes que li feia la sal va arrencar a córrer, podria haver entrat a qualsevol església per demanar perdó a les seves pupil·les gustatives, però quan portés l’apèndix tan ple de merda i tota la teva profunditat es redueix explicar-la com una cosa aliena a tu, te’n adonés que tampoc són tan importants les disculpes, però, si els avisos que et donen de petit.
O això van dir.
Tot i que ben pensat, arribar a casa i escoltar aquesta dona mentre menges pipes és millor que escriure qualsevol cosa...
dilluns, 24 de gener del 2011
diumenge, 23 de gener del 2011
Un moment idíl·lic?
Quan arriba la primavera. La platja. Un dia de sol sense cap núvol al cel, nítid. Un vent suau que t’arriba a la cara i t’aparta els cabells fent-te sentir lliure. Els peus descalços sobre la sorra que comença a escalfar-se sota al sol. I encara més. Obres els braços i tanques els ulls. Escoltes el soroll de les onades al trencar-se a la vora; et perds en el seu ritme, en l’olor del mar, en el vent... i comences a somniar i a imaginar, imaginar, imagina...
dimecres, 19 de gener del 2011
" Va passar. La vaig veure. Era al mig de la plaça de Santa Ana plena de gom a gom. Just al mig. Ni mirant de trobar el centre se n'hauria sortit millor.